Afusellat per català
Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat
de Josep Benet
Barcelona: Edicions 62, 2009
200 pàgines, 22,90 €
Una visió interessada i simplista de la història ha presentat la Guerra Civil com una guerra entre dos bàndols dicotòmics: esquerres i dretes, catòlics i ateus o marxistes i feixistes. Nogensmenys, la realitat fou molt més complicada que tot això. Tal com explicava en Josep Benet a les seves Memòries, a l’inici, la Lliga Catalanista va condemnar l’alçament militar, i quan els seus dirigents hi donaren un suport entusiasta, ja estaven imbuïts del terror per la visió dels excessos comesos al bàndol republicà. Tanmateix, encara que es pot arribar a entendre el comportament d’aquells que es veien despullats de la seva riquesa per la revolució, hi ha altres exemples de persones que es mantingueren sempre fermes al costat de Catalunya i la República.
A Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat, en Josep Benet ens fa un retrat del qui fou el líder més carismàtic de la Unió Democràtica de Catalunya dels anys trenta, dels fets que el portaren a la presó franquista i de les reaccions a la seva condemna a mort. En Carrasco és un personatge interessant perquè desmunta molts dels tòpics més simplistes que corren sobre el catalanisme i la Guerra Civil. En primer lloc, en Carrasco –com en Manuel Gonzàlez Alba- és fill de pare no-català; de fet, fou educat en llengua castellana tant a casa com als jesuïtes. En Carrasco no pot ser considerat un revolucionari eixelebrat, ans fou una persona d’ordre: militant de les joventuts de la Lliga, d’Acció Catalana i d’Unió i membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Tanmateix, això no impedí que fos privat de llibertat un parell de cops i que participés en la negociació i signatura del Pacte de Sant Sebastià. I, finalment, en Carrasco fou tota la seva vida un catòlic devotíssim.
La mort d’en Carrasco esta íntimament relacionada amb la seva fe: hagué de fugir de Catalunya per ser catòlic i fou condemnat a mort per ser catalanista. En Benet mostra com l’odi a Catalunya que imperava en el bàndol feixista era tan gran que res podia evitar l’execució d’un personatge tan significat. Ni tant sols les demandes de clemència de la Santa Seu –i això que els revoltats publicitaven que lluitaven per la fe catòlica.
Malauradament, en Josep Benet no pogué veure acabat el seu Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat. Feia molts lustres que el tenia en ment, però encara no l’havia finit quan morí. Tanmateix, l’havia deixat prou embastat per a què en Josep Poca l’hagi pogut enllestir. Un homenatge merescut per a dos patriotes que compartien un mateix anhel: una Catalunya lliure.