Carrer de les botigues fosques
de Patrick Modiano
Traducció de Joan Casas
Barcelona: Editorial Proa, 2009
244 pàgines, 18€

“Jo no sóc res. Amb prou feines una silueta clara, aquell vespre, a la terrassa d’un cafè. Esperava que parés de ploure, un xàfec que havia començat a caure just quan l’Hutte se n’anava.”

Amb tan suggeridor inici comença aquest llibre de Patrick Modiano, l’autor francès del qual, tot i la seva llarga trajectòria, n’he començat a saber quelcom gràcies al seu recent èxit: En el cafè de la joventut perduda.

En Carrer de les botigues fosques (premi Goncourt, 1978) Modiano se serveix de préstecs de la novel·la detectivesca per portar-nos al terreny que ell vol, demostrar-nos que en temps passat no hi ha res segur i que aquest desapareix com la sorra dins d’un rellotge d’arena.

Gràcies a una sèrie de recursos estilístics i narratius, l’autor francès teixeix un relat mescla d’investigació i de misteri molt ben construït i on, si el lector no es vol perdre, li recomano que llegeixi acompanyat d’un bloc de notes per apuntar-hi diversos detalls.

“En el fons, potser jo mai no havia estat aquell, jo no era res, però em travessaven unes ones, ara llunyanes, adés més fortes, i tots aquells ressons esparsos que flotaven en l’aire cristal·litzaven, i allò era jo.”

Novel·la sobre la memòria, individual i col·lectiva, la qual es podria emparentar amb el millor Eduard Márquez (sobretot pels trencaclosques narratius, els dubtes que generen l’oblit i l’obsessió per retrobar una vida passada), plena d’interessants personatges secundaris, atmosferes boiroses i posseïdora d’un ritme narratiu in crescendo a mida que es descobreixen noves peces del puzzle, fan d’aquesta història un llibre més que recomanable; tant per a qui vulgui passar una estona entretinguda com per a qui l’interessi aprofundir una mica més en diversos aspectes que s’hi deixen entreveure.

En resum, tot un descobriment per part meva. Tant que ja he anat a buscar-ne a la llibreria un nou títol. Ara falta veure per quin em decideixo!

_______________
Imatge que acompanya l’article de Paul-W.

• autor: Jordi Fàbregas