Allò que vaig estimar
de Siri Hustvedt
Traducció de Jordi Martín Lloret
Barcelona: Angle Editorial, 2009.
440 pàgines, 24 €

Un relat molt novaiorquès, profundament psicologista, per moments angoixant i molt ben documentat. És la (potser curta) descripció que se m’acut de primeres per definir aquesta novel·la, la tercera de Siri Hustvedt, la dona de Paul Auster. O potser seria millor dir que és l’Auster, el marit de la Hustvedt, doncs les seves històries s’enlairen i volen per sí mateixes, amb una veu pròpia molt atractiva i que per moments supera la de la seva parella.

Més d’un m’ha comentat que és l’Auster el que s’inspira amb la Hustvedt i no al revés. I és que, tot i la llarga carrera literària d’aquell (i els seus excel·lents títols), la Siri també s’ha posat els lectors a la butxaca de forma ràpida amb un estil profund però al mateix temps accessible. Us sona?

Tornant a la història, el joc de miralls que s’estableix entre dues persones, en Leo (el narrador) i en Bill (artista maleït) comença amb la troballa d’un quadre pintat per aquest últim al SoHo, un curiós i suggerent Autoretrat. A partir d’aquest punt, en Leo iniciarà la descripció  de la relació entre els dos homes i les seves respectives parelles, les vides professionals lligades a l’art i la literatura…anant molt més enllà del què ens puguem imaginar.

Allò que vaig estimar és una història narrada en primera persona, de forma assossegada, pròpia d’un home proper a la vellesa i que ja ha viscut els fets que ens relata. Una espècie d’escriptor omniscient que tot i això no s’explica certs passatges de la seva vida, i que s’obliga a repassar-los trenta anys més tard, intentant de trobar-hi un sentit.

Tinc trenta-un anys i tu ets la primera persona que m’ha comprat un quadre, sense comptar la meva mare. Fa deu anys que treballo. Els marxants han rebutjat la meva obra centenars de vegades.
De Kooning no va exposar per primer cop fins als quaranta anys – vaig dir jo.
No m’has entès – va dir ell, parlant a poc a poc -. Jo no demano que ningú s’hi interessi. ¿Per què s’hi haurien d’interessar? Em pregunto per què tu t’hi has interessat.

Molts elements hi trobem, en aquest relat de caire psicològic que ens endinsa en l’ambient artístic de la Nova York dels 70 i 80, disquisicions sobre el sentit de l’art, descripcions minucioses de les exposicions artístiques, el negoci…i també els diferents nivells que podem trobar en les relacions humanes, tot amanit per l’existència de punts foscos que no fan més que engrandir-se a mida que avancem en la novel·la i que suposen el veritable leitmotiv d’aquesta. Un motiu recurrent que crec que deixarà indiferent a poca gent i que farà replantejar-se certs moments d’Allò que vaig estimar.

_______________
Imatge que il·lustra l’article de lomogirl.

• autor: Jordi Fàbregas