Una dona a Jerusalem
Una dona a Jerusalem
d’A.B. Yehoshua
Traducció de Roser Lluch
Barcelona: Proa, 2008
304 pàgines, 18 €
No tan conegut com d’altres autors jueus, Amos Oz o David Grossman, A.B. Yehoshua ens narra en la seva primera obra traduïda, i molt bé per la Roser Lluch, al català, el pelegrinatge del cos difunt d’una dona tàrtara des de Jerusalem fins al remot poble on va néixer.
La dona, enginyera i emigrant possiblement sense papers, mor en un atemptat al centre mateix de Jerusalem. Degut a una sèrie d’embolics personals i administratius, aquesta dona encara hi és sense identificar però en nòmina de la gran panificadora on treballava com a dona de la neteja, dies després d’haver deixat de treballar-hi.
Sota la pressió d’un setmanari meitat publicitari, meitat sensacionalista, l’octogenari cap de l’empresa es veu obligat a fer els impossibles per endur el cos de la dona al seu poble natal tal com ho vol el seu únic fill. Al capdamunt de l’operació, el gran capo posa al seu cap de departament de Recursos Humans. Aquest innominat senyor, antic militar i ex-comercial agressiu de la panificadora, desplegarà totes les seves arts per complir amb la seva missió.
La difunta Iúlia Ragaiev serà el centre de totes les accions, omissions, pensaments i obsessions de tota una sèrie de personatges amb els que en A.B. Yehoshua ens vol mostrar les reaccions dels éssers humans davant de la mort d’un altre ésser humà amb el que s’ha mantingut una relació mes o menys propera. Tenim al fill, tàrtar de mena, que s’entesta en enterrar la mare en el seu poble i en el que veiem reflectit la joventut actual; l’ex-marit que intentarà treure profit de la mort de l’ex-dona; el company de feina mig enamorat de la morta i principal causant de tot l’embolic; els periodistes del setmanari groc que volen fer carrera aprofitant-se d’un fet com aquest; el capo podrit de diners i amb mala consciència i el cap de Recursos Humans que primer s’agafa la missió com una ordre de la direcció passant després a ésser un repte personal, per acabar patint una mena d’enamorament de la dona i fent del viatge al poble tàrtar una mena de necessitat vital i d’expiació de culpes pròpies i alienes.
- Vostè no sap en quin país es troba. No hi ha cap aeroport als voltants d’on ella viu.
- No li podem enviar un helicòpter?
- Un helicòpter?-va sospirar la cònsol-. Ja veig que somia. D’on ha tret aquesta idea? Pensi en la distància…A més qui ho pagaria?
- Diguem que nosaltres participaríem en les despeses- va dir el cap de Recursos Humans amb cautela. De sobte sentia unes ganes irresistibles de trobar l’anciana mare de la difunta
L’acció transcorre entre Jerusalem on viu i treballa la finada i Mongòlia on la porten per ser enterrada. L’autor no pretén en cap moment mostrar-nos com és la vida al Jerusalem actual ni res de l’idiosincràsia dels jueus. La protagonista mor en un atemptat, se suposa que islàmic però també podia haver mort d’una colitis i Jerusalem només és un teló de fons, la ciutat podria haver estat qualsevol ciutat moderna del món, molt perillosa, però quina no ho és. Amb Mongòlia passa el mateix, la dona és d’aquests país però podia haver nascut a qualsevol indret del món amb la condició de que fos un lloc pobre i endarrerit.
Amb això vull dir que el que realment l’interessa al senyor A.B. Yehoshua es mostrar-nos com poden reaccionar diferents éssers humans davant de la mort d’una persona, tant si és un ésser proper com un fill o un marit o una mare, tant si es té una relació llunyana: el cap de Recursos Humans o gairebé paternal: el capo, o fins i tot sense cap tracte però de la que es pot treure un profit: els periodistes. Aquestes relacions ens les mostra l’autor amb un llenguatge viu i clar, ple de diàlegs, petites descripcions i frases curtes que ens ajuden a llegir aquesta bona novel·la d’una tirada.
Un munt de petits detalls amagats per l’A.B. enriqueixen la novel.la que en una lectura ràpida ens pot semblar només un “road-book” o una novel.la d’aventures moderna però que en el fons ens parla de la solitud de l’individu en la societat actual, de les diferències de classes, de les aspiracions humanes…
Original també es l’estructura de l’obra, on al començament de cada canvi d’escenari els espectadors de l’acció ens expliquen en primera persona com a viscut aquest fet en concret. Aquesta estructura em recorda molt a l’emprada per la Belen Gopegui fa uns anys en la seva magnífica novel·la Lo Real. No sé si el senyor Yehoshua coneixerà a la Belen…
“ Vet aquí que ja fa cinc nits que no podem descansar, des del deia que ens vam assabentar del que li havia passat. Hem sabut que el fèretre ha travessat el riu gelat amb el darrer transbordador acompanyat per un blindat militar i una gran delegació, i encara no tenim notícia de la mare. Què farem? Què direm a la delegació que ens torna l’enginyera convertida en una senzilla dona de fer feines morta en una guerra que no era seva?”
____________
Imatge que il·lustra l’article de Ferrica.