Incerta Glòria / El Vent de la Nit
de Joan Sales
Barcelona: Club Editor, 2007
768 pàgines, 25 €

Incerta Glòria és la novel·la dels perdedors de La Guerra Civil. En Joan Sales és un d’aquests perdedors i per això va poder descriure tal com ho va fer sobre aquesta trist contesa. Incerta Glòria ens parla del front, de la rereguarda i de la postguerra. La novel·la està dividida en tres parts més una altra obra: El Vent de la Nit, que no deixa d’ésser la quarta part d’Incerta Glòria. Les tres primeres parts abracen des de poc després de l’inici de la guerra fins la caiguda del Front d’Aragó a mitjans del 38, deixant per la quarta, El Vent de la Nit la postguerra. La narració està escrita a tres veus: la d’en Lluïs, la de la Trini i la d’en Cruells.

El Lluïs, noi de casa bona,, a la primera part, ens descriu mitjançant cartes al seu germà religiós, el front d’Aragó en una època de relativa treva. A la segona part, la Trini, companya d’en Lluïs, descriu la situació de Barcelona i per extensió de la rereguarda, amb les cartes que envia al Soleràs, amic seu de la joventut i company d’armes d’en Lluïs. Encavalcant-se temporalment, aquestes dues parts ens descriuen des de dos punts de vista diferents, la situació al front i a la rereguarda a Barcelona. A la tercera part situada a la més immediata postguerra, és en Cruells, antic seminarista i ja capellà, també company d’armes d’en Soleràs i d’en Lluïs, qui ens narra la caiguda del Front d’Aragó i la posterior derrota de l’exèrcit republicà. Ací el veritable protagonista passa a ésser aquest Soleràs, personatge incisiu i contradictori, culte, lúcid i de una ironia corrosiva que personifica aquells anys i aquella societat trasbalsada per els esdeveniments que estaven succeint.

A El Vent de Nit ja en plena postguerra mossèn Cruells, des del seu exili interior a una parròquia trista i minsa de les muntanyes, ens parla amb immensa pena i melangia d’aquell temps perdut, de la joventut, arribant a enyorar la guerra. Parla també de la tristor de l’època i del llarg túnel on estava ficada tota la societat i on el que només importava era sobreviure el dia a dia.

“I el meu cor culpable segueix guardant l’enyorança de la joventut perduda; ¿sé que no viuré mai més! Vet aquí, ja soc quinquagenari, tota la meva joventut perduda en aquest túnel interminable…¿És que hauria pogut ser d’una altra manera? Tot en mi respon que sí a la pregunta; jo només tenia catorze anys. Aquella primavera tan primavera, aquella primavera com potser no n’hi haurà mai més cap altre al món, quan tota la nostra terra, sortint d’una llarga hivernada, feia olor de farigola florida”

Incerta Glòria és una novel·la sobre la guerra, on no s’estalvia la seva cruesa, la seva falta de sentit i la seva estúpida lògica; on en cap moment se’ns parla de bon i dolents, del que està bé i del que no; en definitiva, la guerra tal com és, explicada de d’uns punts de vista molt propers, amb un estil àgil i col·loquial, com si ens parlés d’ella un conegut o un amic; amb uns personatges molt ben construïts, gens estàtics, que evolucionen amb el temps, essent especialment ric el personatge d’en Juli Soleràs.

“Ara ens han donat un petit descans, a la Pobla mateix, on arriben les bombes d’obús i de morter, i fins les bales perdudes de metralladora. L’aviació ve a cagar-shi dos o tres cops per dia; tenim un piquet de guàrdia al cim del campanar per donar l’alarma i no ho diuen pas d’altra manera “¡Ja caguen!””

Incerta Glòria no és només una historia de guerra també és una historia d’amor centrada en dues dones: La Trini i la Carlana. Anarquista la primera, que poc a poc perd els seus ideals i que no s’allunyarà mai del seu Lluïs i la segona, la Carlana, hereva de grans dominis a les terres on hi és el front, passa per ésser una dona inabastable, gairebé presentada com una deessa i que és assetjada pel Lluïs, el Soleràs…

“-Però amb cap d’ellers no em va agafar tan fort com amb la carlana, t’ho asseguro;¡com la carlana, cap! Deu ser, és clar, perquè la carlana…la carlana m’ha donat carbassa; deu ser per això.¿Quin castell inexpugnable? I si m’haguessis vist fent el ridícul…¿no és un altre truc diabòlic de la passió, aquest que res no desitgem tant com allò que se’ns refusa? La carlana val, no pas mil vegades més, sinó milions de vegades més que jo.”

Incerta glòria ens parla d’amor, de guerra, de la joventut. del pas del temps, de la condició humana, de la solitud, de les nostres relacions personals i de les nostres relacions amb Déu. Joan Sales parla i reflexiona sobre els grans temes universals, partint de les petites anècdotes que formen part del dia a dia d’una guerra.

• autor: Vicenç Nieto