¿Somni Americà?
Contes
de John Cheever
Barcelona: Proa, 2007
Traducció de Jordi Martín Lloret
879 pàgines, 30€
Gran disseccionador de les realitats de les famílies de classe mitjana nord-americana del segle XX (sobretot dels cinquanta i seixanta), d’estil senzill i sobri, d’una narrativa realista complementada amb pinzellades de psicologisme, John Cheever s’ha convertit per mèrit propi en un dels grans contistes contemporanis.
Aquests contes pertanyen a diversos moments de la vida de l’escriptor i retraten temes tant diversos com la gelosia, la solitud, l’esperança, la hipocresia, la moralitat o l’estranya i falsa normalitat a les llars de barris residencials de Nova Anglaterra i Nova York:
“Els Crutchman eren tan feliços i tan moderats en tots els seus costums, i els semblava tan bé tot el que els passava, que era inevitable sospitar que hi devia haver un cuc dins la seva poma rosada i que l’extraordinari color de la fruita només servia per amagar la gravetat i la profunditat de la infecció.”
A Contes, també hi trobem un dels relats més famosos de l’autor, anomenat El nedador, i que fou portat al cinema per Frank Perry i Sidney Pollack i interpretat per Burt Lancaster. Aquesta història, enigmàtica i al·legòrica, comença amb un home que, sortint de la piscina de la casa d’uns amics, decideix fer el camí de tornada cap a casa seva nedant per totes les piscines del veïnat que es trobi:
“…va a començar a travessar la gespa. Quan la Lucinda li va preguntar on anava va dir que se’n tornava a casa nedant.
Els únics mapes i plànols del recorregut que podia seguir els recordava o imaginava, però eren prou clars.”
D’altra banda, són temes estrella en la seva narrativa la gelosia i l’adulteri:
- ¿Has vingut a parlar d’això? – Va preguntar en un to brusc.
- ¿Què?
- ¿Has vingut a parlar d’això?
- En realitat he vingut a parlar dels pomers.
- Fa sis mesos que vaig donar a en Charlie un xec pels pomers.
- En Charlie no me n’havia dit res.
- ¿Per què t’ho havia de dir? Ja ens havíem posat d’acord.
- Bé, val més que me’n vagi.
- Sí, fes aquest favor – va dir en Will -. Vés-te’n sisplau. I si algú et pregunta com estem, digue-li que ens va de primera.
I L’alcoholisme n’és un altre:
- Estàs bevent massa, amor meu – va dir -. Fa tres setmanes que beus massa.
- El que jo bec és problema meu – va dir ell -. Tu ocupa’t dels teus assumptes que jo ja m’ocupo dels meus.
Aquests dos fragments sarcàstics del magnífic relat Les joies dels Cabot, demostren un sentit de l’humor més aviat llòbrec:
“Pel que fa al nan, la Maggie em va explicar que era el fillde la senyora Cabot, d’un matrimoni anterior. Treballava a la fàbrica d’objectes de plata però se n’hi anava ben d’hora al matí i no tornava fins que ja era de nit. La seva existència s’havia de mantenir en secret. Això era poc habitual, però no era inaudit a l’època de la qual escric. Els Trumbull tenien amagada a les golfes la germana boja de la senyora Trumbull, i l’oncle Peepee Marshmallow – un exhibicionista – el solien amagar durant mesos.”
““ROBEN LES JOIES DE LA SENYORA CABOT” era el titular de la primera plana, i la notícia no tornava a aparèixer en cap altra pàgina del diari. A casa no en vam parlar, però això no és gens estrany. Quan el senyor Abbott es va penjar de la perera del costat de casa tampoc no en vam parlar.”
Viatges, fòbies, esperances, festes, copes, homes incompresos, dones intentant escapar de la rutina…tot això i més ho trobareu en aquest excel·lent Contes (el títol original és The stories of John Cheever), un recull de relats d’estil elegant, directe i planer, crònica d’una època, d’un país i d’una gent, la del American Way of Life, a la qual l’escriptor nord-americà posà al lloc que es corresponia, descrivint-la com a una tranquil·la, inquietant i estranya “normalitat”.
__________
Imatge que il·lustra l’article de bluelephant.