De Roses a Blanes, passant per l’infern
El rem de trenta-quatre
de Joaquim Ruyra
Barcelona: Edicions 62, 1977
176 pàgines, 7,5 €
Els prejudicis són unes forces molt poderoses i perilloses. Vegi’s, per exemple, el meu cas. Feia un parell de dècades que un llibre voltava per casa. Mai l’havia obert. N’havia llegit la contraportada i ja creia saber-ho tot. És a dir, estava convençut que no em podia interessar i que només em podia provocar un mortal avorriment. El llibre de què parlo és El rem de trenta-quatre d’en Joaquim Ruyra. I fou gràcies a en Serrahima i els seus Dotze mestres que em vaig decidir a comprovar la validesa de la meva asseveració no raonada. Suposo que l’edat ens fa ser, alhora, més savis i més humils. I, potser, també fa que perdem la vergonya de dir que estàvem equivocats.
En Ruyra va néixer a la meitat del segle XIX i quan va començar a escriure es va trobar amb una gran possibilitat i diversos perills. Tot venia d’un fet, el català literari no estava fixat i, per tant, es podien fer genialitats o barrabassades. La possibilitat era ajudar a crear aquesta llengua i el perill era caure en l’arcaització, la desnaturalització o l’empobriment de la llengua. És evident que no ho podia fer tot bé i, com la majoria d’autors del seu temps, es va trobar que les seves obres van haver de ser adaptades posteriorment a la llengua normativitzada. Tanmateix, on si que destaca l’obra d’en Ruyra és en l’ús d’un llenguatge extremadament ric i precís. Així, fa parlar salat a tots els blanencs que surten a l’obra, diferencia el lèxic segons l’educació dels personatges i utilitza girs i paraules ara en desús però que molts hem sentit a dir als nostres avis.
Per ser sincers, s’ha de dir que la història escrita per en Ruyra no interessarà a la majoria de lectors àvids d’una acció trepidant o girs argumentals inesperats. No, El rem de trenta-quatre tant sols ens explica la història d’un viatge frustrat des de Roses fins a Alacant. Un viatge en vaixell i una maltempsada. Res més. Allò que el fa interessant és el coneixement del món mariner i la costa catalana. I que és una noia qui protagonitza la història, qui ens explica els seus pensaments i la manera com recorda aquella situació. La història és va publicar per primer cop el 1904 i llavors no era tant freqüent que un home escrigués sobre una dona.
Resumint, El rem de trenta-quatre és una bona manera d’entrar a la literatura ruyrana: una història curta, ben escrita i no exempta d’emoció. En alguns moments, em va fer recordar les històries d’en Jack London –aquestes, llegides ja fa massa i escrites també al tombant de segle XX.
_______________
Imatge que il·lustra l’article de Marinegirl.
Un encert, aquest suggeriment. Un bon llibre de veles i vent.
Com a blanenc no puc deixar d’aplaudir aquesta excel·lent recomanació. La prosa de Ruyra pot haver aguantat malament el pas del temps, però continua mereixent ser llegida.