El Llibre de Feixes
de Jaume Cabré
Barcelona: Edicions Proa, 1996
524 pàgines, 16,70 €

El llibre de Feixes és el recull de la trilogia composta per La Teranyina, Fra Junoy o l’agonia dels sons i Luvowsky o la desraó. Les tres tenen com referencia espacial la ciutat de Feixes que no és ni més  menys que la Terrassa de començaments del segle XX sota la mirada d’en Jaume Cabré.

La Teranyina és sense dubte la millor de la trilogia. La Teranyina és la Setmana Tràgica a Feixes amb les seves lluites de classes, el poder de la burgesia, un govern i un exèrcit inoperant i corrupte, els assassinats anarquistes i la repressió obrera. La guspira de la Guerra de l’Àfrica i les seves lleves per portar carn de canó a morir a l’Àfrica va treure flames d’una situació ja prou calenta: les primeres vagues, assassinats de burgesos i proletaris, l’església recolzant els poderosos, l’ambició sense límit d’aquests burgesos  i les seves lluites de poder dins i fora de les seves famílies i empreses…  Sembla que estem parlant dels nostres temps però de tot això ja fa cent anys. La poderosa família Gual i la seva fàbrica de teixits, el Vapor Gual, son l’eix on gira tota la novel·la.

“La febre havia eixit de Barcelona i s’estenia per tot Catalunya. Deien que a Barcelona s’havia cremat algun convent, tu, els frares a parir, què s’han cregut!, el meu fill l’han cridat i el germà d’en Mercader, tu, i a cada barri hi havia famílies de reservistes enrabiades per aquella decisió tan arbitrària, i no calia ser a Barcelona per a contemplar la impotència de la gent que havia eixit al carrer el diumenge, però que avui dilluns matar moros, mori Maura!, mori Linares!, i els socialistes i els radicals feien proclames però no s’hi mullaven el cul. A la vaga, és l’única solució que ens queda!”

Des del punt de vista formal la novel·la s’assembla a una història policíaca. Tal com ens diu el títol, al voltant dels diferents personatges es va creant; una xarxa de relacions i fets que desembocaran en un tràgic i inesperat final, gairebé com si fos una novel·la negra. La novel·la d’aquesta manera ens ofereix dues lectures; una ens permet copsar la realitat d’aquells fets luctuosos que van trasbalsar la societat catalana i l’altra ens permet gaudir d’una novel·la de misteri, força entretinguda que fins i tot es va portar al cinema.

També cal destacar els canvis constants de punt de vista, ara el de Can Gual, els rics, adés el d’en Mercader, el pobre, que ens permet veure la Setmana Tràgica i els esdeveniments que la van envoltar des de la perspectiva dels burgesos i dels treballadors d’una forma força entenedora.

Amb Fra Junoy o l’agonia dels sons en Cabré ens porta a un convent de clausura deixat de la mà de Deu i que pertany al bisbat de  Feixes. A aquest convent va a fer el seu noviciat l’Adela, l’hereva de l’imperi Gual, i és desterrat Fra Junoy, un mossèn més interessat en la música que en els camins de Déu nostre senyor . En la segona novel·la en Cabré ens vol mostrar per una banda com era, no sé si encara continua igual, la vida en un convent de clausura i estricta pobresa; les seves extremes condicions de vida i les paranoies dels caps d’aquestes institucions així com les corrupcions i maquinacions que hi ha dins de la mateixa Església. D’altra banda també ens vol mostrar com certs elements d’aquesta Església de començaments del segle XIX ja volien obrir aquesta Església al món: apropar el culte als fidels, no ésser tant ortodoxos i fins i tot van arribar a dubtar de la ideologia dominant. Evidentment aquestes petites insurreccions internes son anorreades per la jerarquia eclesiàstica que no permet cap pixada fora de test. D’això també fa cent anys i també sembla que parlem dels nostres temps.

Més extensa i molt més lenta que La Teranyina, Fra Junoy o l’agonia dels sons ens permet conèixer per dins un món tan tancat i tan obscur com un convent de clausura i els dubtes que pot arribar a tenir un mossèn modern al ritme lent i pausat de la seva música favorita. Ritme molt ben avingut amb el ritme de la vida monacal. Aquesta vida pautada, ordenada i tancada contrasta amb les cuites i intrigues del bisbe de Feixes per ser anomenat cardenal. Ací també en Cabré ens mostra de forma força entenedora molts dels clarobscurs de l’Església i fa una crítica intel·ligent dels seus dogmes i la seva férrea jerarquia. També és molt interessant la construcció del personatge del mossèn. Aquest pobre mossèn de Feixes és desterrat al convent per purgar el seu amor a la música. De mica en mica pren consciencia de l’estupidesa d’una vida consagrada a Deu pel mitjà del patiment i del dolor. Pensaments que va covant durant els anys que hi és al convent, fins que arriba un moment que esclata i fa tot un cant a la llibertat, i la felicitat a través de l’amor a Deu, propiciant també que l’Adela pengi l’hàbit i torni a la vida seglar. Tots aquestes actes i idees gairebé herètiques que sumades amb les ànsies de poder dels seus superiors i la seva por a l’escàndol portaran Fra Junoy a la caiguda en total desgràcia dins d’aquesta Església tancada i barrada a qualsevol iniciativa de qualsevol mena.

No crec que les meves afirmacions siguin herètiques. Només són lògiques ../.. Sembla que escandalitza molt que digui que no crec en el diable. Crec en la Santa Mare Església per més que de vegades és un mur que s’interposa entre l’home i Déu. Crec en Déu, crec en la Trinitat, crec en la Resurrecció de la carn. I sí, no crec en el diable. El dimoni és una comoditat que ens hem empescat per entendre Déu, potser per allò del contrast.

La tercera novel·la, Luvowski o la desraó és la més desconnectada amb Feixes. En ella, l’Adela després d’abandonar el convent marxa a un balneari muntanyenc a descansar i recobrar forces. Dins d’un ambient decadent, fa certa flaire a La Muntanya Màgica, l’Adela compartirà espai amb els hostes típics d’aquests establiments, generals retirats, escriptors  fracassats, músics, hereus dissoluts, dones lleugeres, i sortint del guió un aprenent de vampir fent un viatge iniciàtic, en Luvowsky. Amb el rerefons llunyà de Primera Guerra Mundial, l’Adela de nou al món i el vampir s’enamoren. D’aquesta manera, ella es desprèn del seu passat i ell comença a dubtar del seu futur com a vampir.

Pot ser que en aquesta breu tercera part en Cabre vulgui retratar la part més mundana de la societat de començaments del segle XX. Però francament no ho aconsegueix. Aquesta darrera part no arriba a estudiar en profunditat aquesta societat tal com ho fa la segona amb la vida de l’Església ni és tan complexa ni tan be trenada ni tan interessant com La Teranyina. Té bones pinzellades com l’entrada en acció del músic Debussy i la recreació del procés de creació i presentació en societat d’alguna de les seves obres però l’element fantàstic que apareix amb la incorporació del vampir no quadre gaire amb l’ambientació i l’acció real, quasi verídica, de les dues primeres parts de la trilogia.

Witold va somriure, trist, i començava a tremolar. Emperò abans que l’enxampés la paüra que prové de l’amor, agafà l’Adela pels braços amb delicadesa. Ella s’abandonà, a Witold Luvowski li va ser cosa fàcil, gloriosa síntesi fatal, trobar l’indret exacte del coll on havia de mossegar.

Llegint la trilogia El Llibre de Feixes, sobretot les dues primeres parts ja que si anem escassos de temps podem estalviar-nos la historia del vampir i la seva núvia, ens farem una bona idea de com era gran part de la societat catalana pels vols dels primers anys del segle XX. Veurem com i perquè va succeir la Setmana Tràgica, els esdeveniments que la van provocar i algunes de les seves conseqüències. Coneixerem diferents capes de la societat d’aquell moment: l’Església, els burgesos, els proletaris, la vida als casinos, a les fàbriques i a les llars. Gairebé com si fos un llibre d’història, però d’una manera molt més entretinguda i entenedora.. També veurem reflectits molts problemes de la societat d’avui en dia comprovant que encara que en el darrer segle el món a canviat molt, hi ha coses que continuen de la mateixa manera.

• autor: Vicenç Nieto