Música per camaleons
Música per camaleons
de Truman Capote
Traducció de Quim Monzó
Barcelona: Quaderns Crema, 1988
336 pàgines, 18 €
Ens trobem davant de l’últim llibre publicat en vida per Truman Capote, a l’any 1980. És, segons afirma ell mateix al prefaci, la carcassa dins de la qual podia incloure tot el que sabia sobre l’escriptura. I més enllà del que pugui contenir el meravellós text de Música per camaleons, el cert és que sí, que podem creure en la sintetització per part de l’escriptor de la seva carrera literària en aquest darrer obsequi escrit.
Capote inicia el llibre amb una curiosa història sobre una dama que atrau els camaleons a través del so del piano. Un seguit de personatges peculiars, però sempre dins de l’esfera de la realitat, caminen per les pàgines acuradament estudiades; ens expliquen anècdotes que podrien ben bé ser els secrets del veí, secrets també nostres.
La narració central ens recorda inevitablement la seva famosa novel·la A sang freda per la seva naturalesa periodística, directa, abundant en dades de caràcter policíac, però mai sense perdre la frescor i l’agilitat de l’estil (cal dir que la traducció de Quim Monzó és molt encertada). Truman Capote combina el diàleg i els pensaments més íntims per recrear l’ambient tens i dolorós d’una història d’assassinats, que per més fantàstics que puguin semblar, formen part de l’indiscutible, el tangible, l’autèntic.
Taüts tallats a mà és aquest relat curt que articula la trajectòria ascendent dels contes, sent els primers pura ficció i els darrers experiències personals. En aquestes l’escriptor duu el seu segell de non-fiction-novel fins a tal extrem que reprodueix converses gairebé inadequades, descriu celebritats de manera descarada i arriba a un nivell de confessió absolut al mostrar al lector els diàlegs interiors que manté amb ell mateix. A l’últim relat Capote es transforma simbòlicament en bessó siamès per “autoentrevistar-se” i treure a la llum tots els vicis que ha anat deixant escampats al llarg del llibre, pors i desigs que l’amaren d’humanitat però alhora de celebritat : Sóc alcohòlic. Sóc drogaaddicte. Sóc homosexual. Sóc un geni. És clar que podria ser totes aquestes quatre coses dubtoses i, tot i això, ser un sant.
Un llibre deliciós, literatura d’alta volada.
Taüts tallats a mà és de fet una novel·la, una nouvelle
Recordo molt bé la lectura que vaig fer del llibre en un tren que em portava un cop per setmana de Barcelona a Reus. Un llibre deliciós, escrit amb una prosa me-ra-ve-llo-sa.
Increïble l’entrevista a Monroe, aconsegueix despertar sentiments cap a aquest mite. De fet suposo que l’entrevista de personalitat és això, és fer conèixer l’entrevistat fent despertar sentiments en el lector, acostant-te la persona al nivell més íntim. Desconec les biografies de l’actriu, però dubtin que tinguin la mateixa potència.