El nou vell ruralisme
Retorn amarg
de Lluïsa Forrellad
Barcelona: Angle Editorial, 2008
320 pàgines, 20,5 €
En llegir Retorn amarg, de la Lluïsa Forrellad, m’han vingut al cap les reflexions d’en Maurici Serrahima sobre en Gaziel. El famós periodista escrigué quasi sempre en castellà i no fou fins a la vellesa que publicà una sèrie de llibres en la seva llengua materna. Tot i això, la seva qualitat literària va fer que immediatament fos reconegut com un dels mestres de la prosa catalana. Al seu magnífic llibre Dotze mestres, en Serrahima es preguntava que hagués passat si en Gaziel hagués escrit sempre en català –fet que hagués augmentat molt la seva influència sobre la llengua i la literatura. Doncs, bé, amb la Forrellad ens trobem amb un cas similar.
La Lluïsa Forrellad és una escriptora alhora veterana i novella. Va publicar la seva primera novel·la, en castellà, fa més de cinquanta anys. Després, res més. Bé, res més de cara enfora. Ella va continuar escrivint, però no va publicar res més fins fa un parell d’anys. I aquest cop ho va fer en català. Així doncs, és una autora amb molts decennis d’experiència, però desconeguda per a la majoria de la gent.
Retorn amarg és la seva darrera novel·la. I, probablement, té quelcom que delata l’edat de l’autora. Acostumats als ambients urbans i cosmopolites, pot sorprendre que la Forrellad situï la seva novel·la en un poble de les Guilleries a finals del segle XIX. Ella, nascuda a Sabadell el 1927, tampoc va viure aquest món però n’hi devien arribar prou rumors per fer-lo totalment fidedigne o, almenys, plausible als records que ens n’han contat els nostres avis.
El llibre no és un cant a la bellesa de la vida rural, ni una crítica a les desigualtats socials que hi havia. No, res d’això. La novel·la ens explica uns dies de la vida d’unes persones presoneres del seu passat i els seus anhels. No és això el que ens passa a tots plegats? Passen les centúries però res sembla canviar. Els rumors que corren de boca en boca, les aparences que s’intenten mantenir a tota costa, les maledicències que poden marcar el destí de les persones. Tothom hi està exposat per feblesa o vanitat. I, allò més difícil sembla ser crear-se el propi camí. I no us cregueu que l’edat de l’autora la fa moralitzar, ans el contrari, les baixes passions són el vincle que uneix tots els personatges; com presentats en un retaule, els pecats capitals voleien per tot el text.
La Lluïsa Forrellad ens porta al temps en què la riquesa es mesurava per les mules que es posseïen, en què els fills mascles eren vistos com una benedicció que ajudaria a acréixer la hisenda i en què el servei militar podia significar anar a guerrejar a Cuba o les Filipines. I ho fa amb uns personatges extremament complexos i plens de contradiccions i matisos –intel·lectuals, filosòfics i lingüístics. I, per bé que en algun moment la història pot perdre un pèl la seva versemblança, mai abandona la frescor i el tremp, que la condueixen al clímax en el moment adequat. Una gran novel·la que fa ressorgir el plany pel mal fat de la literatura catalana. Què hagués passat si la Lluïsa Forrellad hagués publicat Retorn amarg fa cinquanta anys?