Què és el Què
de Dave Eggers
Traducció: Albert Torrescasana Flotats
Barcelona: Empúries, 2008
542 pàgines, 23′90€

No puc fer una ressenya d’un llibre com aquest. No hi ha resum ni opinió que pugui copsar l’horror que transmet cada pàgina d’aquesta obra. Sembla mentida que a unes poques hores d’avió de casa nostra succeeixin fets com els que escriu el senyor Eggers.

I nosaltres, els rics del món, tan contents. No hem fet, no fem i possiblement no farem res per evitar-ho. Som capaços, jo el primer, de fer cinc-cents quilòmetres per ser el primer en posseir un mòbil, de passar una nit al ras per comprar les entrades d’un concert i així fins a mil disbarats més; però som incapaços de fer quelcom o d’exigir als que de veritat poden fer-ho i impedir fets com els que es poden llegir a cada pàgina de Què és el Què.

Nanos travessant deserts a peu perseguits per helicòpters de caça, mares amb fills als braços creuant rius sota una pluja de bales, refugiats cruspits per feres salvatges quan fugen desesperats dels seus pobles, milers de persones que viuen dins d’un camp de refugiats perdut a l’enormitat del no-res, joves que es deixen morir a l’ombra d’un baobab, perquè ja no poden fer un pas més… Què és el Què no és un llibre, és un catàleg d’horrors, de la crueltat de l’ésser humà davant d’altres éssers humans, de la cobdícia, de la maldat, del no ésser ésser humà i de com el primer món es mira el melic o gira el cap quan les coses no l’interessen. Tots plegats pensem que enviant quatre cooperants, fent una petita donació pel Nadal i regalant quatre pilotes de futbol a un camp de refugiats gegantí com pot ésser Kakuma a Kenya ja n’hi ha prou!

Passant les pàgines d’aquesta història explicada amb senzillesa, dosis d’humor i real com la mateixa vida, he sentit ganes de plorar, de cridar, de vomitar, de fer quelcom, però no sé què. Realment no sé que podem fer, però aquestes coses no les podem permetre.

Som al segle XXI, tenim màquines increïbles, ordinadors que ens permeten parlar i veure a gent d’arreu del planeta, tenim avions que donen la volta al món, fem turisme a l’espai, mobilitzem cel i terra per salvar una balena varada a una platja perduda i som incapaços de posar fre, d’evitar les guerres, els genocidis, les fams i les epidèmies que destrueixen el tercer món. El nostre món és boig i no sé si té remei. Per sort encara s’escriuen llibres com Què és el Què, llibres que s’han d’escriure, publicar i llegir. És molt necessari que ens assabentem del que esta passant molt a la vora nostra. I per això vull donar les gràcies al senyor Dave Eggers per escriure la història d’en Valentino Achak Deng i a l’Editorial Empúries per publicar-la en català.

Per finalitzar, sembla mentida que en un llibre com aquest, el pobre Valentino Achak Deng només faci una crítica directa al primer món:

“No us penseu que no ens adonàvem que els kenyans, i qualsevol òrgan internacional que controla o alimenta refugiats, sol col·locar els refugiats a les regions menys atractives del món. Allà som completament dependents: som incapaços de fre créixer el nostre propi menjar, de cuidar el nostre propi bestiar, de sustentar-nos nosaltres mateixos. No jutjo l’ACNUR ni cap altra institució que aculli persones que no tenen nació, però sí que plantejo la qüestió.”

___________
Imatge que il·lustra l’article de Pingnews.

• autor: Vicenç Nieto