Lo que sé de los vampiros
Lo que sé de los vampiros
de Francisco Casavella
Barcelona: Edicions Destino, 2008
Premi Nadal 2008
346 pàgines, 21 €
La “Llei del Vampir” ens diu més o menys que qualsevol ésser humà és capaç d’adaptar la història de la humanitat i la seva pròpia història i la de la seva família a la seva conveniència. D’aquesta manera, no aprenem mai dels errors dels que ens han precedit i per això:
“ Y si el hombre no sabé a ciència cierta de su pasado, si lo ha corrompido engañándose, ¿cómo aprenderá de sus lecciones?,¿como razonará su presente?,¿como aventurarà su futuro? Es incapaz. Todo en el serà sorpresa, incomodo asombro, y mas beber sangre con que sanar la sorpresa. Lo imprevisto serà inevitable, si, pero seguirà perdido en el Tiempo y en el Espacio. Ése es el cómico y trágico equilibrio del mundo. Días con sus noches. Hombres con sus vampiros. Lo imprevisto, inevitable.”
La Llei del Vampir és una llei social inventada pel més gran dels dos protagonistes de l’obra i amb la qual vol justificar les seves accions. També és la base per entendre la conducta dels dos protagonistes d’aquesta novel·la, el Martín de Viloalle i Mr. Welldone, atenció al nom. Ambientada en el Segle de les Llums, Lo que sé de los vampiros ens narra les peripècies del primer, el Martín, des de què com tot bon “segundón” castellà ingressa de petit a la Companyia de Jesús fins a la seva desaparició, ja a les portes de la mort, en un bosc Nord-Americà. Mister Welldone és un home molt més gran que el Martín, és un “connassieur”, gran mestre de les lògies maçòniques europees que pretén que alguna cort, ja sigui romana, prussiana o nòrdica, tant li fa, financiï la construcció d’una ciutat a imatge de les seves teories maçòniques, la “Ciutat de l’Home”. El Martín serà el seu secretari, dibuixant i confident.
Amb Lo que sé de los vampiros el senyor Casavella ens fa fer un tour europeu força interessant. Comencem a la casposa Castella, passem per la corrupta Roma, on es coneixeran els dos protagonistes, de Roma marxem, més aviat fugim a “uña de caballo” cap als regnes prussians, Magdeburg, Friburg, Eckelemburg… visitarem corts i lògies maçòniques amb la idea de què aquesta “Ciutat de l’Home” sigui finançada per un príncep, duc, rei, emperador, tant se val… Fins i tot Frederic el Gran rebutja la proposta i els fa fora del seu regne. Només al petit principat nòrdic de Schleswig-Holstein els faran una mica de cas, però l’actitud bocamolla de Mr. Welldone i la seva sobtada mort no permetran la consecució del projecte. D’ací, Martín sense el seu mentor marxa a París, que es troba en plena Revolució de 1798. I ja per últim, el Martín, ja molt gran, acabarà els seus dies a Nord-americà, curiosament en companyia d’uns jesuïtes.
És a París on es desenvolupa la major part de l’aventura. El Martín és encarregat pel príncep nòrdic de perpetuar les teories de Mr. Welldone i per això a Schleswig-Holstein li donen poders i diners per editar un llibre a París amb les idees i pensaments del Mestre. A París i enmig de la catarsi revolucionaria, el Martín no té cap intenció de gastar aquests diners en perpetuar cap memòria, sinó que farà servir aquests diners per viure millor del que el sou d’ajudant d’impressor li permet. També a París es retrobarà amb el seu primer amor italià. Amb ella i la companyia teatral que ella regenta marxarà al Nou Món per acabar enllà els seus dies.
Segons com agafem el llibre pot ser força enrevessat però també pot ser força entretingut. Si veiem en ell un tractat d’història i/o de filosofia pot arribar a ser un llibre desconcertant, amb infinitat de situacions, dades i idees que si no som uns erudits possiblement necessitarem un atles polític-filosòfic al nostre costat. En canvi com a llibre de viatge i d’aprenentatge és molt interessant i a estones força divertit. Amb totes les distàncies i amb tot el respecte, Mr. Welldone i el Martín son una mena de Don Quixot i Sancho Panza.
Un aristòcrata culte amb grans idees i una mica tronat del cap surt a veure món en companyia del seu lacai, un home amb els peus a terra amb una cultura més popular on el seu interès no gira al voltant de la “Ciutat de l’Home”, sinó que gira al voltant dels diners, de les dones i del propi benestar. Les seves relacions son d’amor i odi, no poden ésser d’una altra mena; el Martín veu en Welldone un il·luminat que no els portarà enlloc, el veu com un boig i com un fre a les seves aspiracions vitals. A estones no el suporta, però tampoc es veu capaç de marxar del seu costat, Malgrat tot, una vegada Mr. Welldone mor, el Martín posarà a la seva consideració les seves accions i sempre el tindrà present com a jutge dels seus actes. Pel de Welldone, el Martín no deixa d’ésser un servent, una nano que recull del carrer amb aptituds pel dibuix, espavilat i que si el porta lligat curt, el servirà bé i cobrirà les seves necessitats de companyia i de tenir un bon dibuixant al seu servei.
El llibre destil·la humor, ironia, fins i tot cert sarcasme i en la línia de l’autor, té un cert aire decadent, trist i melancòlic, on els seus protagonistes no són herois, sinó que més aviat son uns pobres desgraciats que tracten de buscar-se la vida i de trobar un cop de sort que els la solucioni.
També podem ser més profunds i plantejar-nos preguntes com aquestes:
La marxa de Martín a les Amèriques tindrà quelcom a veure amb el progressiu canvi del centre del món des d’Europa a Amèrica? Voldrà dir que el futur és americà? La decadència física i moral del Martín reflexa la decadència de l’Imperi espanyol? Per què Martín triomfa a París i es mor de fàstic al regne nòrdic de Schleswig-Holstein?
La mort de Mr. Welldone és la fi de les idees per regenerar l’ésser humà?…
Si ens prenem el llibre molt seriosament patirem molt. El llibre deixa molts interrogants i a vegades s’embolica amb eternes digressions, però com a “divertimento”, per conèixer el tarannà del “Segle de les Llums” i ampliar el nostre anecdotari, en Francisco Casavella ha fet una bona feina i un bon llibre.
_____
Imatge que il·lustra l’article d’histoirepostale.