Jakob von Gunten
Jakob von Gunten
de Robert Walser
Traducció de Teresa Vinardell
Barcelona: Quaderns Crema, 1999
176 pàgines, 11′5 €
En Jakob von Gunten és un jove alemany, fill de l’aristocràcia, que un bon dia decideix que ja n’hi ha prou de luxes i es planta a l’Institut Benjamenta, una institució una mica decrèpita per tal que l’escolaritzin. A través d’un dietari en Jakob ens explicarà el seu dia a dia al costat dels seus companys i a les classes de la senyora Benjamenta, la germana del director del centre.
Jakob von Gunten és, doncs, el dietari de’n Jakob, les seves petites aventures amb els companys d’Institut, en ple procés d’adoctrinament per acabar essent criats i majordoms de la màxima eficiència, així com les reflexions al voltant de la vida i l’educació, la professora i el senyor director que, amb un llenguatge del tot adult, el petit Jakob va anotant a la llibreta.
El problema -o la gràcia- de’n Jakob és que ens trobem davant un adolescent absolutament contrari a la resta. Allí on tot adolescent vol aventures, ell vol ordre i control. Allà on tot adolescent admira els companys més sonats, ell admira el més capquadrat i gris de tots. Allí on un adolescent somiaria en una professió valorada -advocat, diplomàtic, astronauta!- en Jakob hi veu el contrari: ell només vol servir, i està convençut que no arribarà a ser massa res.
A través de’n Jakob, doncs, que se’ns presenta real i complet, rodó i entranyable, hi veiem Robert Walser i la seva inquietant desesperació. No és que Jakob sigui Walser de petit, ni que Walser fos el contrari de Jakob, és una presència més obtusa, oscil·lant i fantasmagòrica. Jakob és Jakob en sí mateix, però també és Walser tot i que ni una línia ho denoti.
A través de l’escriptura, Walser “fa callar les angoixes” -en paraules d’Elias Canetti- a través d’aquests personatges apàtics, irreals, incoherents, boles llana xocant al pimball, desafiant la raó. Barreja de literatura de l’absurd amb humor negre, la realitat irreal de Von Gunten transpira deserts, connota coixins xops. Jakob és, sense voler-ho, sense notar-ho -i d’aquí l’excel·lència del relat- un negatiu manuscrit de Robert Walser.
Desapareixent rere el text sense deixar rastre, desfent-se en les reflexions perfectament raonades però per nosaltres fora de lloc del jove Jakob, Walser aconsegueix emergir, aparèixer entre les línies com un no sé què que et recorre l’espinada, com una presència inquietant que t’obliga a deixar de llegir enmig d’un passatge aparentment plàcid.
No és terror -ni falta que fa- és potser la manera més inquietant que he llegit mai de plasmar la desesperació. Tot i que bé, aquí em vindran els erudits, els teòrics de l’assumpte i, com ja passa amb la pintura -Miró, etcètera- em parlaran d’un escriptor mirall i que aquesta desesperació és realment meva, o alguna història freudiana per l’estil. I potser tindran raó. Robert Walser, Jakob von Gunten. Em costarà treure-me’ls del cap.
Un llibre inoblidable, sens dubte, però perillós i, d’acord, inquietant: Et deixa fer una ullada a l’abisme on s’hi deu estar tan segur, calent i tranquil. Potser el que inquieta és que hom es veu temptat de compartir l’aspiració noble i humil de Jakob: esdevenir un zero a l’esquerra.
Per cert, veig que al costat d’aquest article n’hi ha un altre sobre un llibre que no ha estat traduït al català, així que m’atreveixo a recomanar el llibre “Paseos con Robert Walser”, de Carl Seelig.