No entenc el món àrab
de Tahar Ben Jelloun
Barcelona: Empúries, 2008
160 pàgines, 16€

Un dels reptes més grans que s’han plantejat a Occident en aquest món globalitzat és el de la integració i assimilació de les successives onades migratòries. I si els immigrants són musulmans els problemes s’accentuen. A més de les diferències lingüístiques, culturals i religioses, que per si soles ja expliquen molts recels, l’aparició de l’islamisme radical ha fet aflorar uns sentiments d’hostilitat i desconfiança vers tots els seguidors –reals o suposats- del profeta Mahoma. Aquesta hostilitat no és un problema massa gran per aquells que no emigren dels seus països i, potser, fins i tot és percebuda com a normal pels immigrants recents –molts d’ells provinents de societats tribals i endogàmiques on els clans tenen molta importància. Els qui de veritat es ressenten de la situació són aquells que van arribar fa decennis o els descendents dels immigrants d’antany: massa occidentalitzats per a un viatge de retorn, se senten rebutjats per la que ja és llur pròpia comunitat.

Fa uns anys, en Tahar Ben Jelloun ens va començar a alertar d’aquest fenomen al seu magnífic El racisme explicat a la meva filla. Aquell llibre pedagògic, escrit com una conversa amb la seva filla de deu anys, ens parlava dels orígens del racisme i proposava maneres de combatre’l a partir de la coneixença mútua. Ara, en el seu darrer llibre, s’ha centrat en la dialèctica d’Occident amb el món àrab. La temàtica no és del tot desconeguda als que vam gaudir de l’altre llibre; el que canvia és la manera de presentar-la.

No entenc el món àrab és, teòricament, una novel·la. La Mérième, la filla d’en Tahar Ben Jelloun, manté correspondència amb tres noies més: la Lydia –una italiana de família catòlica-, la Maria –una catalana de pare jueu- i la Fattouma –una marroquina que s’ha fet islamista. El que fa que el llibre sigui una novel·la és que les tres noies no existeixen, sinó que són creacions literàries de l’autor.

El tema principal de les converses és la influència de l’Islam en la vida de la Mérième, però altres temes van apareixent al llarg del llibre: política, amor, música, cinema i estudis. Les noies es comuniquen mitjançant breus correus electrònics i les seves opinions són extremament simples –però qui no ho és als disset anys? Alhora, l’autor copsa l’espontaneïtat del llenguatge adolescent, el que dóna prou versemblança a la història. Finalment, quan en Ben Jelloun vol inserir-hi la seva opinió per puntualitzar algun aspecte de la discussió, utilitza el recurs de fer aparèixer algun dels seus articles publicats a la premsa.

No entenc el món àrab no és un llibre entretingut –i, probablement, no intenta ser-ho- però és prou sorprenent per fer-lo interessant. Els arguments exposats ens són familiars a tots plegats; el que no ho és tant és el fet que les noies adolescents dels diversos països i cultures tenen, totes, les mateixes preocupacions. Potser, adonar-nos d’aquests fets pot ser un primer pas per entendre’ns els uns als altres.

_______
Fotografia que il·lustra l’article de See Wah.

• autor: David T. Baró