Glops d’alcohol molt sec
Tren de nit
De Martin Amis
Traducció d’Armand Carabén van der Meer
Barcelona: Editorial Empúries, 1998.
157 pàgines, 12,50€
Vaig descobrir Martin Amis arran de la lectura de La flecha del tiempo, una imaginativa novel·la, més pel què fa a la seva estructura que al tema en sí mateix. En aquest llibre la línia temporal transcorre en ordre invers a l’habitual, és a dir, del futur al passat. Requereix un cert esforç, doncs, anar seguint la trama a la inversa però alhora és un estimulant exercici ple d’ironia a l’inici per, a mida que avancem (o retrocedim, depèn de com es miri) aparèixer foscos núvols de tempesta. I és gràcies a la fascinació que vaig sentir un cop acabada La flecha del tiempo que em vaig proposar de llegir-ne més novel·les d’ell.
Aquest cop, Martin Amis agafa un gènere clàssic com és la novel·la negra i la força fins a fer-se’n un vestit a mida, aconseguint dotar el relat d’una extrema densitat alhora que, quan ell vol, en desdobla la trama per més enllà tornar-la a ajuntar i prendre sentit d’unitat. Tren de nit és una altra interessant història on s’hi barregen estadístiques, bars de disseny, denses atmosferes, personatges ambigus, teories matemàtiques i un suïcidi no resolt. D’això últim, la detectiu Mike Hoolihan, amiga de Tom Rockwell (cap de policia i pare de la noia morta) se n’encarregarà d’investigar-ho personalment.
La Mike és una dona en la qual es barregen característiques masculines (la veu greu i maneres rudes) amb les femenines (la intuïció i el seu sexe). En un diari escrit en primera persona la detectiu mescla investigacions, llistes de sospitosos i reflexions sobre índexs de suïcidis, però al mateix temps aquest diari també li serveix per expiar culpes, recordar la seva difícil infància i la posterior caiguda en l’alcoholisme. Així doncs, la trama principal, la de resoldre el suïcidi, es l’excusa per aprofundir en la vessant psicològica de la policia, a més d’endinsar-se en el seu gens idíl·lic passat.
“Si has estat policia durant prou temps i si les has vistes de tots colors durant prou temps, acabaràs afeccionant-te a algun dels múltiples vicis humans. Joc, drogues, beguda, sexe. Si estàs casat, totes aquestes coses apunten cap a la mateixa direcció: Divorci. La cosa del Silvera és el sexe. O potser el divorci, directament. La meva cosa era, simplement, la beguda.”
Extracte del diari de Mike Hoolihan
Al meu parer, Tren de nit és una intrigant novel·la que es llegeix d’una volada i que ens porta a preguntar-nos coses molt dures, gens plaents sobre la condició humana. En aquesta fosca història, negra com la nit, l’escriptor anglès ens convida a cada pàgina que passem a un glop del seu alcohol preferit, molt sec i d’alta graduació.
__________
Fotografia que il·lustra l’article de J. Salmoral.