La poesia de Maria-Mercè Marçal
Reduccions, revista de poesia. Número 89/90
Vic: Eumo, març de 2008
240 pàgines, 24 €

El cinc de juliol d’enguany es compleixen deu anys de la mort de Maria-Mercè Marçal. Entre les diverses iniciatives que ho commemoren en destaca l’especial que la revista Reduccions dedica a la poesia de la lleidatana, a cura de Josep Maria Sala-Valldaura, que va ser presentant en un acte d’homenatge a l’autora. L’edició comença amb set autògrafs, que mostren el treball poètic de Maria-Mercè a través de manuscrits on es veuen les diferents fases per on passa una idea fins a esdevenir poema, i segueix amb dotze estudis de la seva obra poètica.

Marçal inicia la seva obra amb una divisa que neix en resposta a la tradició, als versos de Plató “Als Déus agraeixo tres dones: haver nascut grec i no bàrbar, home i no dona, lliure i no esclau.” que serà la que guiarà tota la seva escriptura:

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

La reivindicació nacional, la de classe, però sobretot la sexual teixiran la seva obra. Però la divisa marca també una altra pauta i és que el mateix fet de respondre les paraules de Plató, serà un dels mecanismes que emprarà Maria-Mercè Marçal en la seva creació poètica: l’apropiació de les formes tradicionals com a aliades per canalitzar la pròpia singularitat des de la fúria creativa.

“Tinc molta tendència a utilitzar formes preestablertes. En el fons, és com buscar una mena de pautes mitjançant les quals puguis continuar la teva experiència de trencar els límits alhora que vas aconduïda. Tinc la impressió que una poesia més continguda necessita menys pautes externes i, en canvi, la poesia més passional, més desbordada, les reclama.” [Reduccions, p.165]

Maria-Mercè expressava que era el seu pare qui l’havia introduït a la cultura però era de la mare de qui aprengué la tradició popular que apareix als seus poemes. Aquí hi trobem trobem el nexe comú amb les tesis de Luisa Muraro sobre l’ordre simbòlic de la mare quan afirma “d’ella [la mare] vam aprendre a parlar i ella va ser en aquell moment la garant de la llengua i de la seva capacitat de dir allò que és”. [Muraro, 1994]

Marçal dedicà també una part dels seus esforços literaris a la recuperació del llinatge d’escriptores tant catalanes com estrangeres, algunes de les quals traduí a la nostra llengua. Amb algunes d’elles s’hi sentia identificada perquè també havien sentit la necessitat de buscar la seva pròpia veu deslliurant-se dels referents patriarcals. En aquest sentit, una de les dones que Marçal admirà, l’anglesa Sylvia Plath, afirmà en una entrevista a la BBC “la que parla és una dona que té el gran i terrible do de renéixer” [Plath, 2006] fent referència a aquesta necessitat de reformulació constant fins a trobar el “jo veritable”.

La de MMM és en part una tasca literària encaminada a la recuperació i creació d’un nou ordre simbòlic en els termes de Milagros Rivera “anomenar el món en femení es refereix a l’obra de reconeixement i de creació de significat de les relacions socials feta a través del temps per dones” [Rivera, 2003]. Inserida de ple en el pensament de la diferència sexual la ponentina creia que “hi ha una manera de parlar, de fer, uns símbols fins i tot que poden relacionar entre si les obres escrites per dones” [Reduccions, p. 178]. I fou a partir o a través d’aquesta constatació que Maria-Mercè Marçal es trobés en recerca i elaboració constant de la seva llengua: la llengua abolida de les dones.

Referències

Reduccions, Revista de poesia, “La poesia de Maria-Mercè Marçal” Vic: Eumo, març de 2008, número 89/90.
Maria-Mercè Marçal, “Llengua abolida (1973-1988)” Barcelona: 3i4, 1989.
Luisa Muraro, “El orden simbólico de la madre” Madrid: Horas y horas, 1994.
Sylvia Plath, “Sóc vertical. Obra poètica 1960-1963” Barcelona: Proa, 2006.
María-Milagros Rivera Garretas, “Nombrar el mundo en femenino. Pensamiento de las mujeres y teoría feminista” Barcelona: Icaria, 2003.

• autora: Sara Bailac