El dia del client
de Daniel O’Hara
Barcelona: Empúries, 2005.
76 pàgines, 15 €

Si escriure és aquella mena de contradicció que converteix el fracàs d’una comunicació, la de l’ésser aïllat, reticent del món que l’envolta, fastiguejat i propens a la incapacitat comunicativa, en una segona oportunitat comunicativa, que és la de comunicar-se amb l’altre sense la presència directa de l’altre, el lector; podríem dir que la trama psicològica que envolta Aquesta persona empeny, a través de la narració de la seva peripècia vital d’un dia que condensa tot el seu fracàs emocional, a l’èxit comunicatiu que la novel·la, curta, assoleix.

Aquesta persona és un personatge enamorat del pare i que passeja el seu desig sexual pels racons més sòrdids de les rutes gais de Barcelona, descobrint-nos alguns dels lavabos públics més inesperats de la ciutat suposadament heterosexual, on s’esdevenen trobades, tocaments i mirades voyeurs, i alguns ambients exclusivament homosexuals, com la sauna on se celebra El dia del client, que és alhora l’espai temporal de la narració i el títol de la mateixa, on la decadència de les relacions esporàdiques que hi passen és descrita amb una irònica cruesa que és capaç d’allunyar el lector desinhibit d’aquella mena de sensació envegística que la llibertat, la facilitat i la varietat sexual d’aquests ambients sempre li ha desvetllat. I és que la ironia trista, desgastada i crua, no exempta d’humor, amb què el narrador ens descriu el dia, les sensacions i els pensaments d’Aquesta persona allunyen molt aquesta novel·la curta d’altres expressions narratives amb una clara voluntat de retratar el món homosexual dintre d’una normalitat empeltada d’esteticisme i qualitat literària que han enriquit darrerament el nostre panorama literari. I això ho aconsegueix Daniel O’Hara apropant-se a un gènere que ha tingut poca presència, almenys poca presència qualitativa, en el nostre panorama literari. I no parlem de la literatura gai sinó del que en podríem dir novel·la curta, o narració llarga, que tantes bones lletres ha donat en altres àmbits literaris. Pensem, per exemple, i sense que això les pugui relacionar en els continguts ni en les intencions, en els casos de Kafka i la seva Transformació, on seria bo comparar les relacions protagonista-pare, o de Melville i el seu Bartleby, d’on en podríem treure alguna semblança en el relativisme dels personatges. Però per no anar tan lluny, El dia del client encaixa a la perfecció amb allò que els francesos anomenen nouvelle i que defineixen com a text, més llarg que un conte però més curt que un roman (el que nosaltres anomenem novel·la) i que està fet per llegir d’una sola tirada, d’una vegada. I en aquest cas es pot dir que El dia del client encaixa a la perfecció amb les petites perles literàries que autors com Amélie Nothomb ens han servit, amb un èxit esclatant de crítica i vendes, darrerament. I és que O’Hara aconsegueix els efectes, altament efectius, de la Nothomb, barrejant un cert tramat psicològic que perfila el personatge de tal manera que el final esdevé una mena de sorpresa incòmoda que acaba justificant una certa banalitat aparent de tota la part narrativa que ens hi ha conduït. És a dir, El dia del client és un d’aquells llibres que s’han d’acabar, i que quan s’acaben deixen el lector impregnat d’aquell desassossec que acompanya la digestió, a voltes indigesta, de les obres de pes. Només amb la resolució final la promiscuïtat aparentment gratuïta, la recerca decadent de sexe absolutament mancat d’eròtica i d’afecte i l’embrutiment moral del protagonista pels lavabos de la Universitat Central, o del Fnac, ves qui ho diria, o per les saunes amb cabines de vídeo, glory holes i cambres fosques queda justificat més enllà de la frustració de l’actor frustrat o del mascle acomplexat i dèbil, no per la seva homosexualitat, sinó per la seva complexió. És així que l’antiheroi, contràriament a l’heroi tràgic però ofegat en una tragèdia deformadament edípica, necessita, malgrat el seu fracàs comunicatiu, una certa comunió amb l’entorn que li confirmi constantment el seu trencament amb aquest entorn, esdevenint alhora compromès i deslligat, és a dir, contradictori per culpa del fracàs que redimeix amb la ironia que fa d’El dia del client un llibre necessari en el nostre panorama, excessivament pulcre i púdic, literari.

___________

Imatge que il·lustra l’article d’onshi.

• autor: Marc Romera