El trencaclosques de la memòria
Cinc nits de febrer
D’Eduard Márquez
Barcelona: Quaderns Crema, 2000
121 pàgines, 9€
Quantes vegades hem experimentat, pel sol fet d’escoltar una determinada cançó, olorar un perfum o sentir anomenar el nom d’una ciutat, la sensació puntual i profunda de reviure un temps passat de la nostra vida que recordem d’especial rellevància?
La sensació d’olorar determinada colònia no us ha portat mai a pensar en un moment molt concret de la vostra vida? En aquella persona que tant us estimàveu i que volíeu passar-hi la resta de la vostra vida? Noteu que aquell objecte material ha quedat enganxat sense remei a un record molt profund? Relacionat amb aquestes reflexions, Eduard Márquez escrigué un dels llibres més brillants dedicats a la memòria i els seus efectes secundaris.
En Lars Belden, descobreix al diari l’esquela de la Sela Huber, una ex-xicota amb qui fa temps, va mantenir una relació absorbent però plena d’interrogants. És per això que després que ella decidís acabar amb la relació, en Lars caigué en un pou emocional ple d’obsessions i amargor. Ara, sabent de la seva absència definitiva, les claus que encara posseeix del pis de la noia li serviran per entrar-hi amb l’objectiu d’encaixar peces. Sense que ell ho pugui ni tant sols imaginar, aquesta incursió furtiva li farà descobrir coses que potser no hauria d’haver sabut mai. Coses que mai hauria imaginat si hagués restat a l’exterior, a l’altra banda de la porta. Ara, però, ja és massa tard i el pis de la Sela es convertirà en una metàfora dels laberints inescrutables de la seva ment.
Amb un domini perfecte del ritme, Márquez ens convida a entrar en aquest relat psicològic d’una forma gairebé hipnòtica, percebent una espècie de subtil compte enrera…fins que ens trobem al costat d’en Lars, amb l’esquena enganxada a la porta i amb un món per descobrir.
El pis de la Sela ens espera cada nit, ple de misteris, sensacions a flor de pell, música, fragàncies…cada capítol ens serveix per descobrir-hi els secrets més íntims, convertint al lector en una espècie de voyeur condemnat a una exigència contínua i creixent, a mida que encaixa les peces del trencaclosques de la memòria perduda.
“L’anunci no funciona com em pensava. Tothom creu que recorda més coses de les que recorda realment. Quan es tracta de detalls, naveguen tant o més que jo. I falsegen els fets. No sé fins a quin punt en són conscients, però molt sovint el que atribueixen a la memòria és una mena de narració que no té res a veure amb el que va passar de veritat.”
En definitiva, una obra mestra del detall que convida a furgar sense contemplacions en un conjunt d’obsessions que queden recollides en cinc fredes i humides nits del mes de febrer.
______________
Imatge que il·lustra l’article d’Omnis
Realment la memòria és un món apassionant!!
Fa molt bona pinta aquest llibre, potser serà el següent de la meva llista!
Ja et diré què tal!