El domini de la contenció
A la platja de Chesil
d’Ian McEwan
Traducció d’Albert Torrescasana
Barcelona: Editorial Empúries, 2008
141 pàgines, 16€
Florence i Edward són els dos joves protagonistes d’aquesta curta però intensa novel·la. Una parella que fa unes hores que s’acaba de casar i que en un hotel proper a la platja de Chesil, viuran la seva particular nit de noces.
Cal remarcar que ens trobem a l’any 1962 i que per tant, tot el que és relatiu a la comunicació de parella vers el sexe, n’és tabú. Així doncs, en aquest escenari, l’escriptor anglès, anirà desgranant els pensaments d’un i altre al voltant d’aquesta nit crucial a les seves vides:
“Eren joves, cultes i, tots dos, verges aquella nit, la seva nit de noces, i vivien en una època en què una conversa sobre problemes sexuals era del tot impossible”
Combinat amb la descripció acurada dels temors, esperances i expectatives de cadascú, sabrem per diversos flashbacks quina vida han mantingut fins al moment, les seves relacions amb els respectius pares, els rols socials a la societat anglesa dels quaranta i cinquanta, les ambicions, els anhels, etc.
“Mentre passejava per les fagedes, somiava que escriuria un seguit de biografies breus sobre figures poc conegudes que havien viscut a prop d’importants esdeveniments històrics”.
“Quan era més realista, l’Edward pensava que havia de trobar una feina de debò – ensenyant història en un institut – i mirar d’esquivar el servei militar”
A la platja de Chesil, malgrat el risc que suposa el fet que el gruix de la història passi en una sola nit, és una novel·la que enganxa des de la primera pàgina gràcies a l’estil sobri i la claredat narrativa de McEwan. Una claredat que es contraposa de forma inquietant amb el fons de la història, la de dues vides interiors que queden magistralment exposades a la llum de la seva prosa i que d’alguna manera, mostren una síntesi de les inquietants idees dels seus primers llibres amb el domini de la contenció narrativa d’un escriptor que ha arribat a la maduresa. I ho fa amb un estat de forma immillorable.
Hi estic d’acord!! Amb aquest llibre ha tornat al seu estil inicial, situacions incòmodes i sentiments no explicats, és fantàstic!!!
Jo també hi estic d’acord. Havia llegit que era una “obra menor” de McEwan, però m’ha encantat, una novel·la fantàstica!!