Plou sobre mullat
L’arrel i la pluja
de Txema Martínez
Barcelona, Edicions Proa, 2008.
Premi Carles Riba 2007
87 pàgines, 13€
Forjat en una de les tendències més valuoses de la lírica contemporània, el que s’ha anomenat la “poesia de l’experiència”, Txema Martínez, autor del poemari que va guanyar el Carles Riba de l’any passat, L’arrel i la pluja, ha aplegat tot un seguit de records, sensacions, reaccions, sentiments, experiències… els ha posat a la coctelera de la imaginació i ens ha servit un beuratge realment fresc, innovador, amb l’experiència d’un bon barman que sap servir amb elegància fins i tot la beguda més senzilla.
Considerat per la crítica com un dels grans valors de la poesia catalana contemporània de les terres de Ponent, als 37 anys Martínez Inglés forma part de la denominada fornada dels Imparables i en el poemari que destaquem es deixa entreveure certa filiació romàntica, a més d’un sentit del ritme i d’una cadència en els versos que remeten a la seva faceta de traductor dels sonets de Shakespeare. Així, la paraula poètica té una força descomunal. Una paraula justa, adequada, sentida, mai sobrera. Els poetes, en tant que transmissors d’una veritat revelada, tenen la possibilitat de fer unes copes amb la desídia i de tractar els sentiments de tu a tu.
El jo poètic del poemari es lamenta, pateix, desitja… però que també riu, respira (en el sentit més elemental), estima. I d’aquí, potser, el títol del llibre. L’arrel i la pluja. L’arrel com a element que ens lliga a la terra, l’element des del qual partim, els orígens, que és capaç de créixer per buscar la vida, l’aigua. Una aigua que cau del cel, que ens fa créixer, que és l’element clau de la vida, que ens purifica. D’aquesta manera, l’autor beu del mestratge, entre altres poetes, de Pere Rovira i Joan Margarit, a més de la tradició de la resta del territori, com ara l’andalús Luís Garcia Montero o bé el valencià Carlos Marzal.
El to sostingut, la poderosa nostàlgia, unes emocions que poques vegades aixequen el to de veu, poesia de vegades escueta, però incisiva i penetrant… és l’obra d’un poeta jove però ja interessant. Podríem dir-ne que la seva és una poesia de la vida, que tracta d’explorar les sensacions i la realitat, que es reconeix per una part amb el que té de meravellós i per una altra part amb el que ens és quotidià. És un llibre ple d’emocions, en el qual molts joves estic segur que s’hi reconeixeran. Però no només ells, sinó que tots nosaltres en hi podem reconèixer en molts instants d’aquest poemari escrit en versos diàfans i al mateix temps intel·ligents: com els veritables poetes.
Una recomanació: no us deixeu entabanar per aquells fariseus que es fan dir poetes i que, amarats d’ínfules intel·lectualoides de sòmines peripatètics, volen fer passar bou per bèstia grossa. En Txema és canela fina.
___________
Fotografia que il·lustra l’article de D.Y