Quan ludopatia rimava amb psicologia
El jugador
de Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski
València, Edicions 3 i 4, 2006
190 pàgines, 12€
El jugador, Игрок en la seva llengua original, és un laberint més de l’ànima humana que reposa a la col·lecció dostoievskiana. Nietzche va dir de Dostoievski que va ser el primer psicòleg de la historia. L’autor rus és una figura cabdal en la literatura universal i avui presentem aquesta obra, El jugador, com una de les més oblidades de Dostoievski, aquelles petites novel·les que queden a l’ombra de les grans com Crim i càstig o L’idiota.
La novel·la, de caire autobiogràfic, reflexa l’addicció a la ruleta dels seus protagonistes; una ludopatia que l’autor va patir en la seva pell i que el va portar a la misèria en molts moments de la seva vida. Aleksei Ivanovich, imatge de Dostoievski, és un jove tutor a càrrec d’un general rus que canalitza totes les seves pors a través del joc. A la ciutat de Roulettenbourg (diuen que la Wiesbaden de la realitat), el protagonista es veu immers en els vaivens d’una família russa que espera la mort de l’àvia matriarca per heretar una gran fortuna. Un joc d’amor i desamor, amb l’ingredient de les classes socials i el protocol, tant perennes en la societat russa. Tota la novel·la s’envolta de la psicologia dominant a les mans de l’autor, gran coneixedor de l’ànima humana i les seves contradiccions. És aquesta trama de caràcters que aconsegueix deixar en segon terme la ludopatia.
La novel·la va ser transcrita per encàrrec al llarg de vint-i-sis dies, d’on resulta una escriptura, sinó automàtica, molt compulsiva. Aquest ritme tant estrepitós ve marcat perquè Dostoievski havia de pagar els seus deutes. La mecanògrafa, Anna Snitkina, va ser l’encarregada de transcriure l’obra i es casà amb Dostoievski poc després. Els anys posteriors a El Jugador, tot i ser miserables i marcats per la pobresa, s’acompanyen d’una gran onada de creativitat fora de la seva Rússia natal. És en aquest moment quan acaba Crim i càstig, L’idiota i Els endimoniats. La majoria de les seves novel·les tenen l’antiheroi rus com a protagonista, amb passatges d’esperpent i esquitxos d’ironia.
El llibre El jugador va ser la base per una òpera de Sergei Prokofiev (amb el mateix títol) i per la pel·lícula Els jugadors (2007) de l’alemany Sebastián Bieniek.