El Secret del Brigadista
El Secret del Brigadista
d’Andreu Claret
Barcelona, Columna Edicions, 2008
220 pàgines, 21 €
Tenir formatge, iogurt, ous i sucre no és garantia de saber fer un bon pastís. Tenir una bona història tampoc ens garanteix un bon llibre. Viure damunt d’un restaurant no ens fa un expert gastrònom i viure o patir les conseqüències d’un fet tampoc ens permetrà escriure una gran novel·la.
Al senyor Claret li passa quelcom semblant; té bons ingredients, construeix uns personatges consistents i força creïbles, ha patit en la seva pell les conseqüències de la insurrecció feixista i la dictadura franquista i no cal dir que com a bon periodista s’ha documentat força bé, però… la historia no acaba d’enganxar. Llàstima, ens fa falta una gran novel·la ambientada en una de les grans batalles europees, la Batalla de l’Ebre.
La novel·la que ens porta un capítol a l’any 2008 i l’altre al 1938, tracta d’una estudiant nordamericana que viatja a La Fatarella, a l’Alt Camp, darrera del rastre del seu avi, un dels milers de brigadistes que van venir a ajudar-nos a lluitar per la República i contra el feixisme. L’estructura tampoc és massa agosarada, capítol endavant, capítol enrere, ara hi som a l’any 38, adés el 2008. La noia, Bàrbara Stein, comptarà amb l’ajut desinteressat del Ramon i la Mercè. Ell sembla ésser l’alter-ego de l’autor, un pixapins il·lustrat que l’acompanya des de Barcelona només amb intencions culturals (quin tipus d’home és aquest!) i ella és una Fatarellenca que treballa a l’Institut d’Estudis Terraltencs també molt lligada aquells temps de somnis de llibertat i lluita. Només arribar al poble comença la intriga, una antiga música, el robatori de llibret de notes de la Bàrbara, la mort d’un vell que va patir la guerra i que resulta ser el noi que va ajudar al Martin Stein, l’avi, a aguantar mal ferit vivint quatre anys més amagat a una casa templària del poble.
Ací l’autor ens complica la bonica historia de l’amistat entre un noi de poble i un brigadista nordamericà i de les sensacions de la néta llegint el diari de l’avi vuitanta anys després. Sembla com si el senyor Claret estigues entusiasmat amb la vida dels cavallers templers i de les restes que van deixar a la vora de l’Ebre, la Marca Hispànica i vulgui encabir a aquests nobles cavallers en la novel·la fos com fos. No seria millor fer dues novel·les una sobre la batalla de l’Ebre i l’altre sobre la relació entre els Templers i les terres de l’Ebre?
Ah, i per últim l’autor també ens mostra la seva obsessió per les Moleskines. Perquè després algú ens digui que llegir no serveix de res, llegir sigui el que sigui sempre ens aporta coneixement, almenys de saber que carai és l’estri que té un nom tan curiós.
____________
Fotografia que il·lustra l’article de Veroandisra.
Me’l llegiré segur. Sempre m’han agradat les reflexions dels escripors sobre el seu art. També recomano les obres de Jaume Cabré: El sentit de la ficció i La matèria de l’esperit.
M’ha semblat una novela força interessat, principalment pel joc entre l’actualitat i el període de la guerra civil, molt bé la construcció del personatge del nen de la Fatarella, encara que el tema dels templers, no l’acabo d’entendre, sembla postís, per altra banda crec que no és la gran novela que podria ser, també li manca alguna cosa més per tocar la fibra, amb tot ho intenta hi ha alguns moments força emotius