Els nostres feixistes
Feixistes! Viatge a l’interior del falangisme català
de Joan Maria Thomàs
L’esfera dels llibres, 2008. Barcelona
211 pàgines, 23€
Ja fa un temps que no es parla de la memòria històrica com fa un any, i la mediaticitat de la disputa entre partidaris de diverses solucions a fer memòria ha deixat d’acompanyar les notícies sobre la Guerra Civil, la Postguerra i la Dictadura de Franco. Per a qui segueixi interessat en el tema, fora de partidismes i en una vessant més històrica que política, li recomanaria llegir assajos com el que recentment ha sortit publicat per l’editorial l’Esfera dels llibres, escrit per en Joan Maria Thomàs, un autèntic especialista en la història de Falange Española y de las JONS.
Professor associat a la Universitat de Wisconsin (EUA), Thomàs es proposa en aquest llibre aprofundir (a més de descobrir per al lector no iniciat) en el perquè gent que no tenia una militància concreta, fins i tot alguns que venien del catalanisme, va acabar a Falange i fins i tot, exercint càrrecs importants durant el franquisme.
“El Partido no existe. Lo afirmo porque creo que el Partido, La Falange, debe ser un término unívoco, o sea, que responda un órgano dotado de un pensamiento y sentimiento fundamentales y únicos, con toda la gama de matices se quiera, pero que sus componentes todos posean una misma concepción del hombre, de la Patria, de la vida y de la Historia”.
Carlos Trías Bertrán. Falangista. Octubre de 1941
Pel llibre hi desfilen una quantitat gens menyspreable de personatges com Antonio Correa Véglison, José Rivas Seva, José María Fontana, Mariano Calviño o José María Poblador, tots ells homes més o menys importants a l’època i que tenien en comú el Partit Únic, però poca cosa més. Hi havia purs buròcrates, arribistes, teòrics convençuts que menyspreaven el règim per haver deixat de banda certs principis irrenunciables… fins i tot escriptors amb cert talent com Luys Santa Marina, que mitjançant la seva ploma teoritzava sobre el correcte camí a seguir mitjançant els valors joseantonianos.
En definitiva, un batibull de persones, idees i circumstàncies convenientment desgranat per Thomàs i que és, amb tot i la complexitat de noms, dates i relacions, un excel·lent i exhaustiu estudi sobre l’època més trista viscuda a Catalunya durant el segle XX.