Un joc llaminer
Escorxador-5
de Kurt Vonnegut
Traducció de Manel de Seabra
Edicions Proa: Barcelona, 2007
228 pàgines, 16,50€
Supervivent d’un dels bombardejos més mortífers de la història (a Dresden, Alemanya, al final de la Segona Guerra Mundial), Kurt Vonnegut signa l’autoria d’aquest sorprenent Escorxador-5, un cant en contra de la violència inherent en l’ésser humà i més concretament, contra la guerra.
Escrit de forma més aviat telegràfica, Vonnegut narra les aventures i desventures de Billy Pilgrim, alter-ego de l’escriptor nord-americà, al llarg de la seva vida, posant especial èmfasi en l’època de la Segona Guerra Mundial. Abans de començar el llibre, però, ja se’ns avisa de l’atmosfera que respirarà aquest, una mescla d’absurditat i “lasseiz faire” resignat del mateix autor pels fets que s’esdevenen i que no es podran canviar.
Però potser aclareix més exposar tot seguit l’auto-presentació que fa l’autor per introduir els fets:
KURT VONNEGUT,
Americano-alemany de quarta generació
que ara viu la mar de bé a Cape Cod
(i fuma massa),
que, com a soldat d’infanteria nord-americà fora
de combat,
com a presoner de guerra, va ser testimoni
del bombardeig de Dresden, Alemanya,
“La Florència de l’Elba”,
fa molt de temps, i va viure per explicar-ho.
Aquesta és una novel·la de l’estil esquizofrènic
i telegràfic de les històries del planeta
Trafamaldore,
d’on vénen els platets voladors.
Pau.
A l’originalitat de començar amb un fals pròleg enumerant-lo com si fos el primer capítol, cal afegir-hi la mescla de ciència ficció i drama bèl·lic, tot i que aquesta segona caracterització potser no seria del tot vàlida, sent més exacta la definició “drama en un context de guerra”, ja que poca acció es pot llegir al llarg de les 228 pàgines que donen gruix al llibre.
I la ciència-ficció? doncs justament en Billy Pilgrim viatja (sense poder-ho controlar) pel temps, anant amunt i avall per la seva vida: pot passar de l’època de soldat a la vellesa en una nit per, seguidament tornar a la guerra quan obre la porta del lavabo de casa seva, o adormir-se en el vagó d’un tren envoltat de presoners de guerra bruts i cansats i despertar-se en un llit convertit altre cop en un vell solitari. I a sobre, entremig de totes aquestes etapes encara té temps de patir un segrest “molt especial” i…bé, no diré res més per no xafar la guitarra a ningú. Tant sols que aquesta és una història d’anades i tornades, sense referència temporal concreta i que cal estar atent a la seva estructura desendreçada, un dels punts forts d’Escorxador-5, tal com si l’editor hagués perdut l’ordre de paginació a l’hora d’editar-ne el llibre. Un joc llaminer per a qui s’atreveixi amb una aventura formal com aquesta.