Les belles imatges corcades
Les belles imatges
de Simone de Beauvoir
Barcelona: Edicions 62, 2008
181 pàgines, 17,50 €
El centenari del naixement de Simone de Beauvoir ha fet que aquest any apareguin a les llibreries celebrades reedicions de les obres de l’autora, una de les més reconegudes intel·lectuals del segle XX. La seva obra va de l’autobiografia a la novel·la passant per l’assaig teòric sobre les dones que funda el feminisme modern.
Les belles imatges, publicada el 1966, radiografia la vida de Laurence que és per fora una dona normal amb dues filles, un marit, un amant, una germana entossudida en convertir tota la família al cristianisme, un pare que admira i una mare que estima però compadeix. Vista des de fora, Laurence és una burgesa guapa, treballadora i feliç però el seu món interior és ple d’angoixes, anhels d’infantesa i frustracions. La dualitat entre allò que s’és i allò que es pretén ser marca la línia argumental de la novel·la que ens presenta una família parisina dels anys seixanta obsedida a viure aparentant sofisticació.
La infelicitat i els temors que pateixen els personatges de portes endins contrasta amb la imatge que pretenen projectar de si mateixos en les reunions socials. No és d’estranyar doncs, que algú amb la sensibilitat de Laurence es trobi descol·locada per aquesta dualitat envoltada de coneguts que parlen de diners quan ella aspira, tot i que ho sap impossible, a ser moderadament feliç.
“I el fet és que hi ha gent que es mata –ell demanà bananes i un tovalló- justament perquè existeix quelcom pitjor que la mort. Això és el que fa sentir fred als ossos quan llegim el relat d’un no pas el frèvol cadàver penjat als barrots de la finestra, sinó el que justament abans ha passat en aquell cor.”
La novel·la és càlida i àgil i el seu estil no deixa de sorprendre a les que coneixem la vessant intel·lectual de l’autora per El segon sexe (1949). Beauvoir ens presenta també una anàlisi de tres models diferents de dona que conviuen en el temps. Entre les dones que apareixen a Les belles imatges a més de Laurence en destaca Dominique, la seva mare, una dona separada del primer marit i capficada en trobar un home per complir amb les espectatives socials: “una dona sense un home és una mig fracassada, una mena de residu”. Trobem també Marthe, germana de Laurence, una dona amb un alt fervor religiós satisfeta de treballar a casa fent les tasques de cura.
En aquest context, Laurence se’ns presenta com un talp que aconsegueix obrir els ulls sota terra però només hi troba foscor. La seva lucidesa la porta a un estat d’angoixa difícil de suportar quan els referents vitals comencen a desplomar-se. La protagonista es resigna a conviure amb aquesta sensació de descontrol sobre les coses que li passen i les decisions que pren però decideix centrar els seus esforços en intentar evitar que aquesta infelicitat ataqui en el futur les seves filles.
“Sempre he rodat sobre carrils. Mai no he decidit res: ni el meu matrimoni; ni el meu treball; ni la meva aventura amb Lucien: s’ha fet i s’ha desfet a pesar meu. Les coses em passen, res més.”