Malaltissa llengua
No tinguem por
de Sílvia Soler
Barcelona: Ara llibres, 2008
80 pàgines, 11€
Quin és l’estat del català? La llengua catalana té la mala salut de ferro que diuen alguns? Està a punt d’extingir-se, com diuen uns altres? O mai de la vida s’havia estat millor que ara, com afirmen uns tercers? Suposo que tothom té la seva opinió formada sobre aquest tema. Tanmateix, normalment, ens deixem convèncer pels experts en la matèria –lingüistes, sociòlegs o politòlegs- i el nostre judici es mou més que un penell en un dia de tronada, passant de l’eufòria al pessimisme en qüestió d’una entrevista.
I si tots ens atrevíssim a expressar allò que pensem? Seria l’anarquia o bé una manera de començar a treballar? Això és el que ha fet la Sílvia Soler. Ha donat la seva opinió personal sobre l’estat de la llengua i les coses que hauríem de fer en un futur. El títol de llibre és No tinguem por i això és pot aplicar tant a la salut de la llengua com a les accions decidides que haurem d’emprendre.
Tot i que la Sílvia Soler és una professional de la llengua –amb diversos llibres publicats i una carrera de periodista a l’esquena- de cap manera se la pot considerar una experta en la matèria. Així, No tinguem por no pretén ser un llibre seriós amb un devessall de figures i gràfiques, sinó una mena de faula per fer-nos entendre les idees de l’autora.
El que fa la Soler és comparar la llengua a un nen malaltís i tímid. Llavors, els pares de la criatura, les catalanes i els catalans, tenim certa feina per fer: hem de saber que li passa, hem de cuidar-lo i hem d’intentar que faci vida normal. Com fer tot això i no caure ni en la deixadesa, ni en la sobreprotecció? Collons! No és fàcil. Això ja ho saben totes les mares i els pares. Per començar, patint. Patint per si s’esquerarà, per si millorarà al fer-se gran i per si serà capaç de fer nous amics. Però, bé, quan algú té el fill malalt, el duu al metge i li dóna les vitamines que facin falta.
No tinguem por és un llibre optimista. Parteix de la premissa que les coses no estan bé i que, sobretot, s’han comès errades. No obstant això, el llibre defensa que el català se’n sortirà si som prou audaços per defensar-lo. Evidentment, el català dels nostres néts no tindrà res a veure amb la llengua dels nostres avis, però continuarà essent la mateixa manera de veure el món: la nostra.
El llibre decebrà als lectors que hi busquin un nou capítol de les aventures de l’Ília, aquesta petita joia que ha creat la Soler, però és totalment recomanable per aquelles persones que vulguin saber com ho veu algú com ells. A més, amb molta bonhomia, un xic d’humor i força optimisme.