La innocent
d’Isabel-Clara Simó
Alzira: Editorial Bromera, 2001
144 pàgines, 13,50€

Tenim tendència a pensar que nosaltres som molt forts i, en canvi, aquells que ens estimem són persones dèbils. Nosaltres podríem suportar totes les calamitats. Per contra, als del nostre voltant els hem de protegir. És segur que ens tenim en massa bon concepte a nosaltres mateixos, però què passa amb els altres? De veritat són tant febles que qualsevol glopada d’aire els trencaria? I si s’assabenten de la veritat per boca d’altri, no hagués estat millor que els hi haguéssim dit nosaltres abans?

La Isabel-Clara Simó introduí aquest tema de forma lateral en una novel·la negra: La innocent, Premi València de Literatura del 1995. Amb un regust tragicòmic, la Simó ens conta les aventures d’en Miquel, un funcionari del departament de Benestar Social amb un passat tèrbol i un present ple de buidor. En Miquel s’havia menjat un llibre mos a mos i ara cria arrels en un despatx, amb companys que detesta –a tots menys a l’Hernandes- i una feina que menysprea.

L’argument de La innocent no és res de l’altre món, és a dir, no hi ha fenòmens extraordinaris ni conxorxes per assassinar el President dels EUA. L’Elisa, la innocent del títol, demana ajuda a en Miquel perquè han acusat d’assassinat el seu veí, un home que l’ha ajudat tota la vida. Ella no es fia de la versió que en dóna la policia i creu que en algun lloc hi ha hagut un error. No sap a qui acudir i per això li explica a ell. I, com que els homes som prou rucs per enamorar-nos d’uns ulls, en Miquel decideix omplir la seva vida amb les il·lusions de l’Elisa.

Així, comença una recerca detectivesca per aclarir l’assassinat d’una antiga cupletista i, alhora, un viatge a l’infern d’en Miquel. Els seus contactes amb els baixos fons i el coneixement de les lleis no escrites que hi imperen li permeten avançar en la seva investigació. Tanmateix, en Miquel descobreix la veritat d’una màxima: si preguntes, potser algú et respondrà. Llavors, apareixen els dubtes, la disjuntiva de l’amor protector. Cal que li expliqui a l’Elisa coses que la poden ferir, sospites sobre els seus íntims? És prou forta per enfrontar-s’hi?

En Miquel pren la seva decisió i això condiciona el final de La innocent. Un final com els de veritat, en què paguen justos i pecadors, perquè al món hi ha molts culpables i poca gent innocent. Qui és la innocent? Una ingènua o l’única sense màcula? La veritat us farà lliures apareix als Evangelis, però estem segurs de voler alliberar-nos?

• autor: David T. Baró