L’atac a la raó
d’Al Gore
Traducció de d’Elisenda Mas Solé
Barcelona: Editorial La Rosa dels Vents, 2007
332 pàgines, 20,90€

Al Gore ha sabut rendibilitzar el seu reciclatge a activista contra el canvi climàtic. Després de perdre les eleccions nord-americanes de l’any 2000, Gore es va resistir a caure en l’oblit -com passa amb els presidenciables perdedors, només cal veure John Kerry- i, reconvertit en un fervorós ecologista, ha tingut en l’any 2007 el seu any de glòria particular: guanyador d’un Oscar gràcies al documental Una veritat incòmoda, reconvertit després en llibre; premi príncep d’Astúries; el premi Nobel de la Pau; i el reconeixement internacional com una veu vàlida a l’hora de parlar dels reptes de futur del planeta.

L’èxit d’Una veritat incòmoda ha possibilitat que l’Atac a la raó arribi a les llibreries catalanes. El nou assaig de Gore no és més que un anàlisi de la situació americana, feta per al poble americà. El lector mitjà, el qui només conegui la realitat nord-americana per la premsa, es veurà perdut en alguns dels temes que tracta l’autor, política interior que no acostuma a tenir lloc a les pàgines d’internacional i que, de no tenir la personalitat de Gore com a ploma escrivent, tampoc tindria lloc a les nostres llibreries.

Si els temes tractats no propicien una lectura agradable, la prosa de Gore convida a tancar el llibre a les primeres pàgines. El polític, lluny de la vistositat d’Una veritat incòmoda, obra plena de gràfics i amb textos amens, s’acosta amb l’Atac a la raó a un interminable article d’opinió infumable, ratlles i ratlles sense dir res, reflexions llarguíssimes i inconnexes. Per si això fos poc, Gore fa gala a tots els seus llibres d’un egocentrisme exagerat.

El lector que superi els evidents obstacles rítmics de l’obra podrà aprofundir més en la política americana. Gore, demòcrata, carrega amb virulència contra l’Administració de George W. Bush. La tesi: Bush ha fet la política de la por, i, ajudant-se dels mitjans de comunicació alienadors del pensament crític de la societat, ha eliminat la raó que hauria d’imperar a l’hora de governar. Tot i un to excessivament catastrofista, l’obra aporta arguments sòlids als crítics de l’actual president nord-americà. I contrastats: la documentació utilitzada és extensíssima, i les fonts, expertes, d’alta qualificació.

L’atac a la raó respon l’oportunisme literari. La seva publicació en català és fruit del creixement del prestigi de la figura de Gore a les nostres contrades. La publicació original respon a un oportunisme literari més clàssic: la proximitat de les eleccions nord-americanes que se celebraran al novembre d’aquest any. Si bé Gore no es presenta pel bàndol demòcrata -tot i que el seu nom havia sonat en les travesses prèvies-, el que va ser candidat l’any 2000 pot actuar en aquesta ocasió com un referent pels electors. I Gore ho aprofita, publicant el seu ideari a un any vista de les eleccions.

L’11 de setembre va tenir un impacte profund en tots nosaltres. Però després de respondre al principi d’una manera totalment pertinent, l’administració del país va començar a intensificar i a distorisionar la por al terrorisme dels ciutadans per crear la base política per atacar l’Iraq.

La tardor de 2001 vaig parlar al congrés del Partit Demòcrata. A principi d’agost havia preparat un parlament molt diferent, però després d’aquella tragèdia, orgullós, amb una sinceritat completa i total, davant dels demòcrates d’Iowa vaig dir: “George W. Bush és el meu president, i li faré costat”.

__________
Fotografia que il·lustren l’article de Lindsay Beyerstein

• autor: Maiol Roger