La cua del mestre
d’Albert Mas-Griera
Barcelona: Editorial La Campana, 2007.
177 pàgines, 14€

A l’hora d’escriure aquesta ressenya, m’hauria agradat saber una mica més de l’Albert Mas-Griera. Més que res per situar-me en relació a d’altres llibres seus. Així doncs, tot i que he buscat a fons a la xarxa, tant sols n’he pogut extreure més o menys el mateix que es diu a la contracoberta del llibre que tinc entre mans: una novel·la (Escrit als estels) i dos reculls de contes més (La trapezista cega i el llançador de nans i La ciutat dels àngels) és, de moment, el bagatge d’aquest autor barceloní.

Així doncs, tant sols em queda parlar de La cua del mestre sense cap més influència que la del propi llibre, els relats del qual es succeeixen un rere l’altre amb una aparent senzillesa però al mateix temps amb un poder narratiu tremend (el mateix que representa el lleó mascle del primer relat) i que, sense cap mena de compassió, acaba teixint unes històries amb mirada distant alhora que imparcial dels fets.

Menció a part cal fer tant dels personatges com de les situacions fantàstiques que poblen les pàgines d’aquest suggerent llibre, els protagonistes absoluts d’unes històries explicades de forma gens artificiosa i que proporcionen una sensació semblant a la pluja fina escolant-se per la terra porosa, amb la sensació de calma penetrant que evidencia la justa distància del narrador vers la seva creació.

Fent sovint referència als àngels o personatges bíblics, els relats de Mas-Griera estan tocats pel fantàstic, però en el fons, les sensacions, estats d’ànim i determinacions són més humanes que mai, fent a vegades referència al poc control que tenim de les nostres decisions fins a punts vertaderament surrealistes. I si no, llegiu el relat que porta el mateix títol que el del llibre, on s’explica la vida de Llàtzer després de ser ressuscitat per Jesús, una història perversa que deriva d’un fet miraculós, una autèntica joia tenyida d’humor negre.

• autor: Jordi Fàbregas