Els rengles torçats de Déu
de Torcuato Luca de Tena
Edició en castellà
Barcelona: Planeta, 2004
448 pàgines, 7’95 €

“La veritable bogeria potser no sigui un altra que la mateixa saviesa que, cansada de descobrir tanta vergonya del món, ha pres la intel·ligent decisió de tornar-se boja” Sàvies paraules d’Enrique Heine, aquestes que obren el llibre que avui recomanem.

Alice Gould és una excel·lent detectiu privada disposada a no tacar el seu historial amb el cas que se li aventura: trobar l’autor d’un assassinat dins d’un hospital de malalts mentals. Per accedir al recinte, la detectiu Gould aposta per fer-se passar per un d’ells. Però hi ha una altra realitat i és que Alice Gould ha estat ingressada en un sanatori mental perquè en el seu deliri creu ser una detectiu privada que ha de resoldre un cas, malgrat el seu metge particular afirma que la senyoreta Gould vol obsessivament matar al seu marit. La intel·ligència i perspicàcia d’aquesta dona aconseguirà confondre als metges i, fins i tot, al propi lector, incapaç de ningunejar-la: ¿ha estat ingressada injustament o realment pateix un greu trastorn psicològic?

El lector s’endinsa en el corredor de les tenebres per ser testimoni de les “faltes d’ortografia de Déu”. Amb episodis de tendresa i altres totalment grotescs, Luca de Tena ens submergeix en un món de psicologia i psiquiatria amb referències a termes propis d’aquestes dues ciències, sense arribar a ser rocambolesc. L’autor ens obre la finestra al món de la ment humana, la seva bogeria, els seus tractaments i les seves variants.

Com a curiositat, l’autor va estar tancat voluntàriament a un centre psiquiàtric per poder estudiar millor la bogeria en tot el seu ampli ventall de possibilitats i així poder plasmar-la a la seva obra.

Torcuato Luca de Tena (Madrid 1923-1999) va ser un conegut escriptor i periodista espanyol. Va col·laborar amb l’ABC, fou membre de número de la RAE i va estar estretament lligat amb la monarquia durant la transició. Malgrat va estar a favor del règim franquista, va apostar per canvis pel futur. Més tard, es va unir a Manuel Fraga a la Alianza Popular.

A més de Els rengles torçats de Déu, Edat Prohibida (1958) és considerada la seva altra gran obra. També es va atrevir amb el teatre, l’assaig, els reportatges novel·lescs i la poesia. El seu treball va ser premiat en nombroses ocasions, com per exemple: el Premi Nacional de Literatura al 1955, el Premi Planeta al 1961, el Premi Fastenrath de la Real Acadèmia Espanyola al 1969 per la comèdia Hi ha una llum sobre el llit, així com el Premi Mirall d’Espanya al 1993 i el Premi de la Societat Cervantina de Novel·la.

• autora: Patrícia Monge