El gran engany
Instruccions per a l’ocupació de Catalunya
d’Eudald Finestres
Barcelona: Ara llibres, 2008
204 pàgines, 16,95€
Una de les novel·les d’en Dan Brown –El gran engany- tracta sobre una conspiració per a “demostrar” que hi ha vida extraterrestre. Evidentment, tot és un muntatge dels dolents de la història que no dubten a utilitzar tota la tecnologia possible per enganyar els científics i l’opinió pública. Amb una voluntat menys perillosa, la literatura catalana ha assistit a un cas flagrant de donar gat per llebre. I veient el ressò que se n’han fet alguns mitjans, només és pot fer una cosa: barretada per l’autor de l’engany.
Qui fou l’Eudald Finestres? Algú n’ha sentit a parlar mai? Diuen que fins i tot els que el conegueren ara se’n volen oblidar. Sembla que va ser un falangista de Sant Vicenç dels Horts. Però no un falangista adotzenat, sinó un falangista de primera hora, una camisa negra de Barcelona, com en Robert Bassas, en Luys Santamarina i en Carlos Trías Bertrán. Esclatada la guerra, passà a la zona controlada pel govern de Burgos i col·laborà amb l’Ernesto Giménez Caballero, qui es disputa amb Rafael Sánchez Mazas l’honor d’introduir el feixisme a Espanya. Finalment, marxà al front amb la División Azul i desaparegué a l’estepa russa. Tanmateix, aquest oblit i desconeixement no hi serien si l’Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca no hagués amagat les seves Instruccions per a l’ocupació de Catalunya, un llibre escrit el 1938 abans de què les tropes franquistes fessin la seva entrada al Principat.
Les Instruccions per a l’ocupació de Catalunya volen ser un manual per als soldats del bàndol feixista. En Finestres pensa que com a exèrcit ocupant han de complir una important missió: eliminar l’animadversió catalana pel falangisme i guanyar-los per la causa de Franco. I, per assolir l’èxit, el millor és que els soldats coneguin què és Catalunya. Així el llibre, amb un estil literari força confús i matusser, conté una rècula de dades, fets, tòpics i opinions sobre el nostre país, la gent, la llengua i la cultura. No obstant la gran utilitat que hagués pogut tenir el llibre, no fou editat ni distribuït entre la tropa –com volia l’autor- i les seves idees només foren seguides en part i perquè eren compartides per altra gent. Anys després, l’interès més gran del llibre és veure desfilar per les seves pàgines els noms de catalans il·lustres que abraçaren l’anticatalanisme: en Valls i Taberner, en Sentís o el cardenal Gomà.
Sabent qui fou l’Eudald Finestres i de què tracten les seves Instruccions per a l’ocupació de Catalunya només resta esmentar qui ha fet aquesta important troballa. Doncs, ha estat l’Enric Gomà, guionista i expert en la vida d’aquest falangista de Sant Vicenç dels Horts, que ens fa la introducció del llibre i una nota biogràfica de l’autor.
A hores d’ara, la persona que llegeixi aquesta ressenya hauria d’haver-se adonat de l’escepticisme que traspuen les seves línies. La broma ens deixa un retrat caricaturesc de l’autor: un jove que es deixa seduir per la dialèctica dels punys i les pistoles, desitjant la reconstrucció de l’imperi espanyol sobre la base de la religió catòlica. I jo em pregunto, hi ha algú que gosi afirmar amb rotunditat que en Finestres no existí de veritat?