El valor de la paraula

Entre els laberíntics carrers el barri de Gràcia de Barcelona, s’aixeca La Casa dels Contes, un petit espai de tallers culturals que dirigeix Numancia Rojas. Rojas, narradora de contes fins on arriba la seva memòria, es va traslladar a aquest petit local gracienc després de patir mobbing immobiliari a l’Eixample barceloní.

La Casa dels Contes ofereix un taller de narració oral, amb una duració de 28 hores, repartides al llarg de set sessions. El programa es composa de tres blocs fonamentals: l’expressió corporal, l’expressió oral i el conte. L’objectiu és ajudar als alumnes a millorar la seva expressió en públic i trobar la manera més personal d’explicar una història. Aquest taller va dirigit tant a estudiants i docents, com a pares i mares, psicòlegs, pedagogs, bibliotecaris…en definitiva, a tot aquell esperit aventurer que tingui ganes de trobar-se a un mateix. També hi ha tallers d’animació de lectura i de titelles pels més petits. A més, cada dimecres fan una sessió de contes gratuïta a tots els curiosos: a las 20.30 hores, els trobadors i trobadores es reuneixen i expliquen històries al públic assistent amb tot el que han aprés.

I com a bon esperit llibròfag que s’endinsa en qualsevol conte, travessem la porta que separa el carrer d’un món de fantasia. A l’entrada ens trobem amb una exquisida selecció d’obres de lectura que es presenten al lletraferit en un ampli ventall de possibilitats i colors, una petita biblioteca atresorada en prestatges d’olor a fusta. Numancia Rojas també ofereix una col·lecció de follets, bruixes o nans, arrelats a la cultura celta i fabricats a Alacant. No són joguines, aclareix, són petites ànimes que composen el decorat d’aquest conte de fades. Cada obra d’art du amagada entre la roba la seva història i el seu origen en un petit pergamí de paper. Ulls cristal·lins exposats al caminant que descobreix la Casa dels Contes.

Després de creuar un embolic de cortines blaves, vermelles i grogues, arribem a un petit espai on es desenvolupen els tallers. Entre cadires de fusta i esquitxades de colors, ens acomodem entre coixins i donem pas al bloc d’expressió oral. La Numancia i les seves alumnes s’atreveixen amb un embarbussament intentant canviar el ritme, el to i fins i tot la melodia cada cop que el pronuncien, de manera que estimulen el seu instrument més apreciat: la veu. Descalces i en cercle, respiren, entonen i projecten la veu. Articulen cada múscul de la cara i la caixa de ressonància fa la resta.

La Marta, la Laia, la Sara, la Marta i la Guadalupe són les alumnes del segon nivell i demanen contínuament a la Numancia que afegeixi un tercer nivell al programa. Dones joves i adultes que deixen enrere la rutina diària per evadir-se en aquest espai de narració oral. Estudiants i treballadores, entre les quals trobem una funcionaria, una bibliotecària i el professor d’expressió corporal, en Sergio, tot un actor. Asseguren haver trobat la manera personal d’explicar històries i que la millor sensació es sentir els ulls candents del públic devorant les teves paraules al vaivé de les teves mans. Cada espectador crea la seva pròpia història perquè cadascú tenim una manera diferent d’escoltar-la. En un món arrasat per la cultura audiovisual, lluiten per mantenir una de les facultats inherents a l’espècie, unida a l’ésser humà des de que comença la seva història. La parla, l’expressió oral, fruit d’anys de trobadors, bruixes i xamans. Hores i hores a la llarg de foc d’àvies i néts amb xocolata calenta i pa amb oli, nits d’insomni en que la mare ens xiuxiuejava a cau d’orella el nostre conte preferit. Numancia confia en que estem redescobrint elements antics que semblaven perduts: “prenem herbes, ens deixem fer un massatge”.

No podíem acomiadar-nos d’aquest univers de contes sense assistir a una de les sessions gratuïtes que cada dimecres organitzen a les 20.30 hores. Amagats entre el públic, escoltem un conte que la Numancia ens regala. Entre focs fatus que desprenen petites espelmes, la Numància Rojas fa volar la imaginació dels assistents amb un conte de flors i cavalls en honor a la Pau. Les seves mans et guien, la veu t’enlluerna, es desplaça per l’espai com si volés. Quan menys te n’adones, la teva imaginació t’ha immergit insondablement en un preciós conte.

Ens expliquen contes a través d’una dansa de paraules. I no ens enganyem, no només als infants els hi agrada que els hi expliquin històries.

Informació i inscripció dels tallers:

La Casa dels Contes
c/ Ramon i Cajal, 35 (Gràcia)
93 210 54 29
664 734 480

numancia@lacasadeloscuentos.info
http://lacasadeloscuentos.info
http://encuento.info

El llibre

Ni bruixes, ni ventafocs
Numancia Rojas Hernández
Edició en castellà
Barcelona: Numancia Rojas, 2007
134 pàgines

Amant de la paraula per sobre d’un món d’imatge i so, Numancia Rojas va presentar aquest recull de contes a Barcelona ja farà gairebé un any. Ni bruixes n i ventafocs recull dinou històries (contes, és clar), protagonitzades sobretot per dones. L’autora, especialitzada en temàtica femenina i social, aposta per expressar històries quotidianes, no més enllà de la vida real i dels traumàtics episodis que ens presenta l’actualitat d’avui. Dinou ànimes que riuen, que pateixen, que s’enamoren i que descobreixen.

Amb un llenguatge fresc i ensucrat, sense pecar de dolç, sentim (paradoxalment) un cant amarg sobre temes que encara queden per resoldre o normalitzar en ple segle XXI, com el maltractament, la homosexualitat, la transsexualitat, la poligàmia o la soledat. Sense voler caure en tòpics, Numancia Rojas utilitza sovint la ironia o el final obert perquè el lector acabi la història amb les seves pròpies conclusions.

Trobem narracions amb pocs personatges i amb l’element sorpresa com a constant dels finals. L’últim punt del relat tanca un poema gris de preguntes retòriques, encara que també ens trobem amb petites reflexions que només duren unes línies. Creant imatges mentals sobrecollidores, el resultat és un quadre humà amb un indiscutible esperit crític.

Amb la innocència perduda que regna els nostres dies, Numància Rojas aconsegueix impregnar-la en aquestes pàgines com a instrument de mostra de la crua realitat.

Ella

Numancia Rojas Hernández (Santiago de Chile, 1953) és una dolça veu narradora de contes i el millor és que es guanya la vida amb això des de fa molts anys. Va començar a explicar contes a Caracas, mentre es passejava per parcs i jardins, després de fer un curs amb el professor Daniel Mato. Al 1987 arribà a Espanya amb el seu taller per ensenyar a explicar contes. Va passar per la Universitat d’Alacant, on li van convalidar el taller com assignatura de lliure elecció. Durant tres anys col·laborà amb el postgrau d’Educació Infantil a la Universitat Ramon Llull.

Numancia Rojas sap més de 300 contes de memòria i està especialitzada en temes socials i de la dona. Ha creat la revista de contes i poesies “Xiuxiueig” amb Laia Serra. Ha escrit per a diverses publicacions, com per exemple al llibre “Viatges, esperances i desitjos”, on s’inclouen tres dels seus contes i que va ser publicat per la Universitat Jaume I de Castelló. També va organitzar la primera i segona edició del concurs “Contes d’Aigua”.

Ha organitzat maratons de contes a diverses localitats com Alacant, Cartagena, Girona, Cornellà o Barcelona. Malgrat ser llicenciada en Publicitat, no abandonaria la seva afició als contes per retrobar-se amb els seus estudis. Actualment resideix a Barcelona i dirigeix La Casa dels Contes al cor del barri de Gràcia, on segueix impartint el seu taller.

• autora: Patrícia Monge