Encara una veu d’avui
Manifest comunista
de Karl Marx i Friedrich Engels
Tarragona: Aeditors, 2007
78 pàgines, 9 €
El Manifest der Kommunistischen Partei, pel seu títol en alemany, va ser un encàrrec de la Lliga Comunista a Marx i Engels. Tenim entre mans un clàssic de la literatura política, essencial per entendre les acaballes del segle XIX i els nous canvis esdevinguts fins avui. El Manifest és considerat un dels tractats polítics més influents de tota la història de la humanitat ja que conté un dels moviments més considerats al llarg d’anys de filosofia i història, com és el marxisme i el seu materialisme dialèctic.
Després d’aparèixer a Anglaterra, el text va recórrer Europa i es va traduir ràpidament en diversos idiomes, com l’alemany, el francès, el flamenc, l’italià, el danès i el rus. D’aquesta condensació d’idees en conceptes curts però lapidaris, ens han quedat frases tant arraigades com “un fantasma travessa Europa: el fantasma del comunisme” o “la història de totes les societat fins a dia d’avui és història de la lluita de classes”.
El document s’inicia amb una reflexió històrica, on la lluita de classes esdevé protagonista en cada segle que han protagonitzat els humans: opressors i oprimits són una constant al llarg dels segles cavalcats. Els senyors feudals i la noblesa van perdre el poder paulatinament, culminant amb la Revolució Francesa, i han desembocat en dues noves classes: la burgesia i el proletariat. El nou grup d’opressors, els burgesos, es fan amb el poder econòmic però també amb el poder polític. Els autors volen preveure el seu ensorrament: apropiar-se dels mitjans de producció i agreujar l’explotació dels proletaris serà cavar la seva pròpia tomba, ja que això provocarà la revolució.
Marx i Engels confessen no voler imposar el comunisme com a forma de lluita, sinó que es la unió i la força de tots els proletariats del món el què ha de servir com a nexe d’unió, lluny d’ideologies. L’alienació provocarà que els obrers se n’adonin de la necessitat de lluita i la presa de consciència de classe serà el punt de partida. Apunten cap a un procés històric: la burgesia s’enderrocarà, morint així la propietat privada i amb el comunisme com a proposta de la nova forma de vida.
En el pròleg d’aquesta edició, a mans de Xavier Vega, es compara el Manifest de Marx i Engels amb el Discurs del mètode de Descartes: dos pamflets que han aconseguit un objectiu que no pretenien. El Discurs era un pròleg d’una obra que poca gent coneix i el Manifest era un encàrrec de la Lliga dels Comunistes. “Tots dos obren noves èpoques i tots dos aspiren, des d’un presumpte rigor científic, a la Utopia: un a la Veritat, l’altre a la Justícia”.
El Manifest està dividit en quatre grans blocs, començant per reflexions històriques i considerant la situació d’aleshores per finalment trobar solucions des del punt de vista comunista. És curiós com un dels països que encara sobrevivia amb un peu al feudalisme, Rússia, va ser el primer en posar en pràctica les idees de l’Estat socialista al 1917.
Amb paràgrafs curts però densos, Marx i Engels ofereixen un terrible anàlisi dels dies que vivia el vell continent no mancat però de d’intel·lectualisme que amagaven dues ments incansables.