Temps difícils, aquests temps
Temps difícils
de Charles Dickens
Traducció de Ramon Folch i Camarasa
Barcelona: Edicions 62, 1998.
345 pàgines, 17,5€
Charles Dickens, el gran cronista de l’època victoriana, és sobretot famós pel retrat dels baixos fons de Londres que fa a Oliver Twist i per la magnífica història del senyor Scrooge al Conte de Nadal. No obstant això, Dickens va escriure moltes altres coses i, per bé que en molts casos els personatges que confegia eren caricaturescos, almenys té una novel·la en què hi traspuen el romanticisme i el realisme a parts iguals.
Temps difícils és considerada la novel·la més social de Dickens. En aquest cas no denuncia la pobresa que aboca els nens a pidolar, sinó que critica el capitalisme salvatge que estava guanyant terreny a Anglaterra d’ençà de la Revolució Industrial –fou escrita a mitjan segle XIX, igual que el Manifest Comunista de Marx i Engels, i en alguns punts es manté més actual que l’obra del filòsof alemany.
En aquest cas, Dickens fa ocórrer la història a Coketown, una ciutat inventada que podria ser Manchester o qualsevol de les ciutats industrials dels Midlands. El que sí és comú a altres obres és la convivència de personatges de diversos estrats socials. Així, tenim Mr Gradgrind, un utilitarista convençut, que vol que la canalla només aprengui fets i descarti tot allò que té a veure amb la fantasia i els sentiments; els seus fills grans, Tom i Louisa, víctimes d’aquest sistema pervers; Mr Bounderby, un home fet a si mateix que creu en l’esforç personal dels altres per incrementar les seves rendes; Mr Harthouse, un fill de casa bona, avorrit de tot i de tothom; Mrs Sparsit, la desgraciada descendent d’una llarga nissaga, que es veu en la tessitura d’haver de treballar; Stephen Blackpool, un obrer amb una vida molt desgraciada i Sissy Jupe, una noia treta d’un circ i que és l’única capaç de somiar alguna cosa. Tots aquests personatges es van creuant al llarg del llibre, entre ells i amb altres personatges menors, creant una història tant real com la vida mateixa.
A Temps difícils, s’hi denuncia de la deshumanització dels obrers, obligats a treballar jornades extenuants per un sou miserable, mentre els benestants es dediquen a malgastar els diners en plaers innecessaris. Tanmateix, també hi apareix una crítica ferotge als primers sindicalistes, persones sense memòria d’haver treballat i mantinguts per la resta d’obrers –comptat i debatut, tampoc hem canviat massa. I, finalment, també s’hi confronta l’exercici de la moral en les diverses classes socials: mentre les obreres no podien ser vistes en companyia de cap home, per por de perdre la feina i la reputació, els rics es podien permetre el luxe d’escandalitzar a la societat i esperar que tot fos oblidat.
Els bons llibres són els que es mantenen actuals. Si els personatges d’altres llibres de Dickens ens poden semblar grotescos, en aquest hi podrem trobar remembrances de persones de carn i ossos.