El Petit Príncep
d’Antoine de Saint-Exupéry
Barcelona: Empúries
95 pàgines, 8,5€

De vegades em sento amb la necessitat de rellegir El Petit Príncep. I no és perquè me’l llegissin a casa i el fet de posar-hi els ulls a sobre em transporti a la infància. No, no és pas això. De fet, me’l vaig llegir per primer cop quan ja tenia els vint anys fets, però em va agradar tant que els darrers deu anys l’he anat rellegint de tant en tant. Alguns cops, tant sols un passatge. Altres, sencer.

Antoine de Saint-Exupéry, l’autor d’aquest magnífic conte, fou un aviador francès dels anys vint i trenta del segle XX, aquells temps en què els pilots eren els nous exploradors i, contínuament, intentaven noves gestes. I és a partir de les seves experiències aèries que Saint-Exupéry escriu diversos llibres. Finalment, en una missió de reconeixement durant la Segona Guerra Mundial el seu avió desaparegué, no essent trobat fins dècades més tard.

En El Petit Príncep, tot i ser un llibre de fantasia, Saint-Exupéry també hi plasma una experiència vital: un accident que gairebé el fa morir al desert del Sàhara. Així, el narrador de la història, té una avaria que el deixa perdut al mig del no-res. I és allí on se li apareix el Petit Príncep –un infant, diríeu, que pregunta molt i quasi no respon mai. A poc a poc, però el pilot –i, per extensió, nosaltres- coneix la història del Petit Príncep: ha vingut de molt lluny, d’un petit planeta on pots veure desenes de postes de Sol, tant sols movent la cadira, i on hi ha tres volcans –un d’extingit, però mai se sap-, llavors de baobab i una rosa presumida. Un dia va decidir deixar el seu planeta i veure altres móns i així és com després de diverses parades arribà a la Terra.

Encara que l’argument i el llenguatge d’El Petit Príncep poden semblar per a nens, el llibre acaba tractant molts temes transcendentals: l’enyor de la pàtria, els sentiments envers els altres i les obligacions que imposen l’amor i l’amistat. Així mateix, Saint-Exupéry ens mostra diversos personatges que són la caricatura de l’escala social del seu temps –i del nostre: un rei que vol ser obeït; un home de negocis que posseeix les estrelles, tant sols per comprar-ne més; un vanitós que vol ser admirat; un geògraf que mai s’ha decidit a aixecar-se de la taula, perquè ell no és un explorador; un fanaler que treballa sense descans, complint ordres estúpides, i un borratxo que beu per oblidar que sempre va begut.

El Petit Príncep és una joia que ens transporta a un temps en què tot era possible i que, massa ràpid, hem oblidat. El darrer cop que vaig obrir-lo, jo no vaig veure cap barret al Dibuix Número U. Ara, és el vostre torn de saber si encara hi ha esperança per vosaltres. Molta sort i feliços somnis.

• autor: David T. Baró