La història d’aquesta rateta, esquifida i culte, és la història d’un món que s’acaba, d’edificis en runes i d’oficis caducs. La seva solitud lletraferida és un observatori del món humà, una mirada per un petit forat que descobreix allò que amaguen els personatges, tant humans, que l’acompanyen. Una faula imaginativa, testimoni d’un estil de vida, d’un amor i una passió.

Esperem que els seus pronòstics quedin en la literatura catalogats com a ficció i que la llibreria que s’ensorra i en la que em vec, no caigui. I si cau, que sigui per deixar pas a un nou monument. Que la ciència no mori amb l’ofici, que els llibres no matin les lletres.