Firmin
de Sam Savage
Traducció de Sabina Galí
Il·lustracions de Fernando Krahn
Barcelona: Columna Edicions, 2008
206 pàgines, 16’50€

Llibrofàgia animal

per Sandra Navarro

En aquest món tan actual i modern on tot és canviant i ja ho acceptem tot, era qüestió de temps que sortís una nova figura literària: una rata llibròfaga.

Firmin és una rata que neix a una llibreria i passa els seus primers anys de vida allà, descobrint el món i batejant-lo d’una altra manera, menjant-se els llibres i després devorant-los a través de la lectura. El seu lema és “el que es deixa menjar bé, es deixa llegir bé” i això el porta a fer una classificació i distinció dels llibres pel sabor de les seves pàgines i el gust de les seves paraules. Qui de nosaltres pot afirmar: “això té gust de Jane Eyre? Per sort o per desgràcia, la nostra llibrofàgia és, només, metafòrica.

Mitjançant els llibres és capaç de conèixer el món que l’envolta, la seva situació com a rata i la dels humans, tan semblant en quant a sentiments i coneixements però separades per la manca de comunicació, ja que Firmin és capaç de pensar, però no pot parlar, ni escriure. Només pot articular les paraules “adéu, cremallera” amb signes, però qui ho entendrà?

La lectura és per a ell un sustent,una forma de vida, està a un esglaó superior del que abans era simplement una forma d’alimentació. Firmin ja no és capaç de concebre un món sense llibres i la mala situació de la literatura recreada dels anys 60 pot suposar la més greu de les malalties per a un llibròfag empedreït.

Firmin, a més de ser un llibre sobre l’amor cap a la literatura ens deixa també una reflexió sobre la nostra condició humana, la solitud i els impulsos que ens porten a actuar d’una forma de vegades incomprensible. I és a través dels ulls d’una rata que som capaços de veure’ns d’una altra manera que ens pot arribar a avergonyir pel món que hem creat i que ens acabarà destruint, com anuncien els finals dels llibres de Jerry Magoon, l’únic humà que comparteix la seva vida amb Firmin.

“M’encanta la progressió del plantejament, del desenvolupament i del desenllaç. M’encanten la lenta acumulació de significats, els boirosos paisatges de la imaginació, els recorreguts laberíntics, els vessants boscosos, els reflexos als estanys, els girs tràgics i les relliscades còmiques”

_______________________________

No és Ratatouille

per Jordi Fàbregas

Firmin és un ratolí amb tendència a la depressió, consumidor habitual de cinema pornogràfic i amb una necessitat que ratlla la desesperació en quan a ser estimat per algú. Amb tot, dic això perquè ningú no es confongui i compri aquest llibre pensant que és una faula infantil. Tampoc és gratuït que a la portada de la versió catalana d’aquesta entretingudíssima novel·la s’hi hagi afegit: “un relat farcit d’humor negre”.

Nascut fill d’una rata enorme i borratxa empedreïda, la Flo, Firmin és el més petit de 13 germans i també el més sensible i dèbil. Només amb la descripció que ens fa (sempre en primera persona al llarg del llibre) de l’assalt als dotze mugrons de la mare per part dels fills ja queda palès de quin peu calça cadascun dels germans i qui té sempre les de perdre:

“A urpades, empentes, mossegades i crits, tots tretze ens llancem simultàniament a la caça dels dotze mugrons. Of milk and madness. Amb aquesta partida de mamelles musicals, gairebé sempre era jo el qui en quedava eliminat. De vegades penso en mi mateix anomenant-me “El que va quedar eliminat”. He descobert que expressant-ho això m’ajuda.”

Tanmateix, la novel·la té moments alts i d’altres menys aconseguits. En el primer cas podria parlar de l’esplèndid inici (tota una declaració de principis en vers l’amor a la Literatura), els intents d’aproximació amb en Shine, el llibreter o les descobertes literàries que el petit rosegador va fent a mida que creix i es va diferenciant més de la resta dels seus germans. D’altra banda, trobo que la part final s’allarga un pèl, tot farcint pàgines amb reflexions que no fan més que donar voltes a la mateixa idea, per acabar en un final més que cantat (no per això menys lògic i encertat).

En conjunt, però, trobo que Firmin és una novel·la fresca, sense més pretensions que el fet de passar-s’ho bé llegint un llibre que parla molt de literatura i que, en el fons, és un cant d’amor a figures que de mica en mica van desapareixent, com són els llibreters, les llibreries o certs barris històrics en els quals les administracions públiques només hi veuen oportunitat de negoci, oblidant-se de les persones que hi viuen o hi ha viscut tota una vida.