L’ingenu indecís
Indecisió
de Benjamin Kunkel
Barcelona: Editorial Proa, 2007
361 pàgines, 18,50€
Endur-te un sol llibre d’un autor desconegut i sense cap referència a un viatge amb prou hores solitàries d’avió i tren és com jugar a la ruleta russa. Malgrat tot puc dir que, si es tracta d’Indecisió, de Benjamin Kunkel, és tenir una bona bala al tambor del revòlver. En concret, una de punta buida, de les que serveixen per travessar les armilles antibales dels policies de pel·lícula ianqui; una bala capaç d’absorbir-te al seient de l’avió fins que deixes de sentir la turbina molesta.
El llibre és un relat en passat i en primera persona de Dwight B. Wilmerding, un novaiorquès de vint-i-vuit anys que ho ha tingut tot tant fàcil com molts dels qui us moveu entre els vint-i-cinc i els trenta-cinc i llegiu aquest text. Ha estudiat a la universitat, viu amb companys de pis i empalma relacions sentimentals superficials. És un indecís crònic, un no-ningú amb una feina que no el satisfà que deixa passar la vida entre dubtes. Dwight dubta de qui ser, de si deixar la feina, de si continuar amb la dona que no estima… i com que dubta i és indecís, no fa res. Segur que molts de vosaltres, com jo, us sentireu identificats amb alguns trets del seu caràcter, o amb alguns dels seus dubtes.
Però alhora Dwight és un personatge que veu l’11-S en directe amb ressaca d’èxtasi i des del terrat de casa, que se’n va a l’Equador a veure una noia de qui no en sap res des de fa deu anys, que decideix tractar-se la indecisió amb un fàrmac experimental i que passa del liberalisme conformista al socialisme democràtic (sigh, què més voleu d’un ianqui?). Aquest llicenciat en Filosofia, que cita Heidegger camuflant-lo, reflexiona sobre la vida, la política, la psicologia i l’amor tal i com només ho pot fer el prototip d’un ianqui ingenu, a vegades intel·ligent, però sobretot espontani:
Em va convidar a dormir al sofà i després ella se’n va anar a dormir amb la Brigid, ja sigui perquè eren cosines, lesbianes, europees progressistes o, simplement, dues dones que tan sols disposaven d’un llit, vés a saber.
Indecisió és un llibre narrat en primera persona i en passat amb un llenguatge que combina el registre col·loquial amb la pedanteria intel·lectual pròpia dels filòsofs o la mania de fer servir paraules massa llargues de molts ideòlegs d’esquerres. Cada registre té el seu moment, encara que algunes diarrees filosòfiques s’acaben fent massa llargues. Sigui com sigui la traducció aconsegueix un idioma prou veloç i versemblant, amb algunes excepcions. Senyora traductora, com se us acut posar en boca d’un novaiorquès de vint-i-vuit anys paraules com conco i matxucar?
Es tracta d’un llibre fàcil de llegir dividit en dues parts. La primera, feta sobretot a base de flashbacks que s’encadenen pot fer-se una mica complexa a estones però dibuixa el personatge que després es trastoca del tot a la segona part, el relat del viatge a l’Equador. L’epíleg, que tanca el text pot arribar a fer una mica de nosa, però es fa necessari per als qui no els agradin els finals massa oberts. Sigui com sigui, es tracta d’un llibre que deixa un bon regust de boca i que fa venir curiositat per l’evolució d’un autor que tot just debuta.