Mal negoci
Mal negoci
de Rosa-Maria Torrent Puig
Edició en castellà
Barcelona: Editorial Hijos del Hule, 2006
86 pàgines, 10 €
El drama de la pròpia vida, per trivial que ens pugui semblar, sempre dóna per dibuixar línies i línies de tinta. D’aquesta manera, amb un to d’humor i esquitxades de psicologia, Rosa-Maria Torrent Puig ens explica els dies que passen a un bufet d’advocats al cor de Barcelona.
Un jove pintor, bohemi i somiador, és contractat per la seva tieta al bufet d’advocacia on ella treballa per ajudar-lo en la seva mísera economia. Els dies grisos semblen transcórrer amb poc o cap interès excepte per les seves petites escapades amoroses amb una jove becaria de psicologia. L’aparició inesperada d’un estrany client alemany donarà un tomb de 180 graus al ritme de treball del bufet. Un personatge ple de deutes, de comportament desequilibrat i d’aparença peculiar sembrarà de dubtes i d’esvorancs la tranquil·la rutina que vivien el jove pintor i la seva tia Mercedes.
Rosa-Maria Torrent va néixer a Barcelona al 1948, al bell mig del barri de Gràcia, on segueix exercint d’advocada de temes familiars i on dóna classes de literatura a l’Aula d’Escriptors. Compagina el dret amb la l’escriptura, encara que diu que poc a poc la balança s’equilibra més cap al bàndol de la literatura. Torrent i Puig diu identificar-se en els dos protagonistes d’aquestes novel·la: la tia Mercedes i el jove nebot. Malgrat són personatges aparentment oposats, l’escriptora es confessa víctima de dues personalitats: la seriosa i sagrada que entrega a la seva feina i el to festiu que regala a la seva vida personal. En una entrevista que li vaig fer farà uns dies, li vaig preguntar si la literatura té lleis, ja que em trobava davant d’una llicenciada en dret i que ha exercit tota la vida d’advocada. La resposta va ser: “No. És art. Hi ha normes orientadores que tries segons com t’expresses. Precisament, la gran compensació que tinc és que em sento molt més lliure”. És de l’opinió que es pot aprendre a escriure i és que també és professora de novel·la a l’Aula on ensenyen tècniques d’escriptura als aprenents en aquest art tant abstracte que en diem literatura. D’aquesta escola neix l’editorial independent Hijos del Hule, que s’encarrega de publicar les novel·les que es couen a les seves aules. Diu que una novel·la és com un tauler d’escacs, “cada peça té un valor, té un moviment i al llarg de la història ha de fer la seva ruta”. Per això, malgrat ser un camí sense lleis, parlem d’un art que exigeix una tècnica. A més, la seva formació addicional en psicologia ajuda a establir les relacions entre els personatges de la seva obra.
En poques pàgines i un grapat petit de personatges, el lector s’endinsa en la convulsió diària del batec de la ciutat comtal: un bufet com qualsevol altre, amb uns treballadors com qualsevol altres. L’aparició del nou personatge ajuda a combatre la monotonia del dia a dia i a fer-nos adonar que, malgrat les banalitats en que ens sotmet la rutina, segueixen existint els petits detalls i la monotonia existeix quan la contemplem com inherent als nostres dies. Hi ha una explosió exquisida dels cinc sentits, malgrat la brevetat de la novel·la. Deixa a una banda les descripcions grandiloqüents per oferir al lector petites pinzellades que fan una millor funció: activen la imaginació d’una manera extraordinària i t’immergeixen més en el món paral·lel de la història que si ens presentessin pàgines i pàgines de descripció.
Rosa-Maria Torrent i Puig confessa que ha llegit molta varietat de literatura, però que l’autor que més l’ha enamorat i qui més la influït és Dostoievski . L’escriptora es troba en aquests moment acabant la seva segona novel·la, que creu que tindrà enllestida a l’estiu. Un avanç que ens va aventurar: “És una història de sis personatges amb intriga, drama i amor. Hi ha referència a París, a Toulousse, Girona i l’illa de Sant Torini”. L’esperem.
___________
Fotografia que il·lustra l’article de Christian Fuentes.