Cosmòpolis
de Don DeLillo
Traducció de Mercè Costa Clos
Barcelona: Edicions 62, 2003
223 pàgines, 19,50€

Cosmòpolis va d’un jove milionari que recorre Nova York amb la seva limusina. Aquest podria ser el resum (d’altra banda completament superficial) de la novel·la de Don DeLillo, la qual va aconseguir dividir en dos a la crítica, uns anys després d’haver-se publicat la notable Submón (1997).

Eric Packer, el protagonista d’aquesta aparentment història sense substància, víctima d’un insomni cada cop més persistent, pren la decisió d’anar-se a tallar els cabells a l’altra banda de Manhattan, a la perruqueria on anava quan era petit. Molt semblant a l’ideal d’Ulisses de Joyce, aquesta decisió li costarà pràcticament tot un dia, trobant-se pel camí diversos actes i manifestacions que l’obligaran a canviar de ruta contínuament i el forçaran a petites trobades que no porten enlloc. Així, la gran poma es veurà convertida en un gran caos, quedant Packer, els seus assessors econòmics, guardaespatlles i xofer atrapats enmig de grans masses de gent. Primer serà la presència del president dels EUA, llavors una manifestació alterglobalitzadora, per seguir amb l’enterrament d’un carismàtic “rapper” el que farà aturar una vegada rere l’altra el cotxe i veure les reaccions del jove Packer als diferents entrebancs.

- Vull tallar-me els cabells.
- El president és a la ciutat.
- Ens és igual. Ens hem de tallar els cabells. Hem de travessar la ciutat.
- Es ficarà en un embús que no avançarà ni un mil·límetre.
- Ja ho sé. ¿De quin president estem parlant?
- Del dels Estats Units. Posaran barreres. – va dir. Hi haurà carrers sencers que quedaran esborrats del mapa.
- Ensenya’m quin és el meu cotxe – va dir a l’home.

Enmig d’aquestes escenes de gran confusió, coneixerem la seva esposa (tan rica com ell), un parell d’amants o el seu metge particular. I serà en aquestes trobades llampec, barreja contradictòria de desitjos i pors on descobrirem la psicologia de la concupiscència d’en Robert Packer. Un home el qual la seva evolució econòmica no va necessàriament lligada a la maduresa emocional i intel·lectual.

Però més enllà del món particular d’en Robert, tant sols hi resta el buit, el no-res. Per ell, la ciutat és alhora el seu cosmos, donant així un sentit bàsic al títol de la novel·la i creant una imatge molt poderosa de la polis: un ecosistema que “és en sí però que no existeix fora de sí”. Aquest sistema doncs, funciona com un Tot de forma mecànica i regular, de la mateixa manera que en Robert no és ningú sense haver planificat tots els moviments que farà durant el dia. Per això no entén que el ien (pel qual ell ha apostat tota la seva fortuna) segueixi pujant amb tanta força a la borsa, just al contrari del què els experts preveien i trencant la inèrcia a la repetició cíclica dels esdeveniments. Un petit error en el mecanisme de rellotgeria que el portarà a reflexionar sobre tot el que l’envolta i a qüestionar-ho, iniciant una revolta interna que el portarà a creuar per primera vegada els límits de Manhattan…i alhora d’ell mateix.

• autor: Jordi Fàbregas