http://www.llibrofags.com/2008/01/03/explorant-els-limits-de-la-condicio-humana/ Sat, 30 Aug 2008 05:57:41 +0000 http://wordpress.org/?v=2.5 http://www.llibrofags.com/2008/01/03/explorant-els-limits-de-la-condicio-humana/#comment-393 Jordi Tue, 08 Jan 2008 14:14:54 +0000 http://www.llibrofags.com/2008/01/03/explorant-els-limits-de-la-condicio-humana/#comment-393 A McCarthy el tinc vigilat des de fa temps però encara no hi he entrat. Aquest llibre podria ser una bona excusa per començar, no? A McCarthy el tinc vigilat des de fa temps però encara no hi he entrat. Aquest llibre podria ser una bona excusa per començar, no?

]]> http://www.llibrofags.com/2008/01/03/explorant-els-limits-de-la-condicio-humana/#comment-394 Jordi Vera Tue, 08 Jan 2008 19:31:22 +0000 http://www.llibrofags.com/2008/01/03/explorant-els-limits-de-la-condicio-humana/#comment-394 I tant! Jo només he llegit això d'ell, però val molt la pena. La manera com arrossega el lector és magnífica. Sense que passi res vols continuar llegint. Molt recomanable, de veritat. I tant! Jo només he llegit això d’ell, però val molt la pena. La manera com arrossega el lector és magnífica. Sense que passi res vols continuar llegint. Molt recomanable, de veritat.

]]> http://www.llibrofags.com/2008/01/03/explorant-els-limits-de-la-condicio-humana/#comment-681 flip Thu, 21 Aug 2008 16:38:51 +0000 http://www.llibrofags.com/2008/01/03/explorant-els-limits-de-la-condicio-humana/#comment-681 Coincideixo plenament amb el Jordi Vera. No hi passa res (fins i tot t'empipes perquè no hi passa res!) però no te'n pots estar i continues endavant. Tot és gris i depriment, tot està arrasat i mort, i al mig de tot, el pare i el fill, que, com el lector, també avancen feixugament. No sé si m'ha agradat o no, però l'he acabat (i això en mi ja és un gran què) i m'ha deixat empremta. Coincideixo plenament amb el Jordi Vera. No hi passa res (fins i tot t’empipes perquè no hi passa res!) però no te’n pots estar i continues endavant. Tot és gris i depriment, tot està arrasat i mort, i al mig de tot, el pare i el fill, que, com el lector, també avancen feixugament. No sé si m’ha agradat o no, però l’he acabat (i això en mi ja és un gran què) i m’ha deixat empremta.

]]>