La carretera
Cormac McCarthy
Traducció Rosa Borràs
Barcelona: Edicions 62, 2007
236 pàgines, 17,96€

En la guerra, els principals valors humans s’inverteixen i el correcte esdevé justament el contrari del que faríem en pau. Així, en situacions de conflicte armat el més ben vist és matar més que la resta, fer les tàctiques més mortíferes, aconseguir el major dany en l’adversari. Com en la guerra, doncs, en les situacions extremes les persones traiem el més instintiu que portem dins i robar, matar, fins i tot trepitjar també pot ser el més ben vist. El llibre retrata aquesta crueltat humana davant de situacions extremes de fam, fred i desesperació. Ens mostra allò que podem ser. Allò que mai haguessis estat capaç d’arribar a pensar que algú podria fer, és el que faries tu en aquell context i el que penses tu en llegir-ho. McCarthy ens posa un mirall davant dels ulls.

Cormac McCarthy, que és el guanyador del premi Pulitzer 2007 justament per aquest llibre, La carretera, va néixer el 1933 als Estats Units. És un autor consagrat, candidat constant al Premi Nobel, que fins i tot un crític literari com Harold Bloom l’ha classificat com un dels quatre millors novel·listes del seu temps.

La carretera agafa el lector de la mà i l’arrossega caminant a través d’una carretera absolutament buida, gèlida, envoltada de boscos negres, cendra voladora i una insuportable olor de fum, que ho embolcalla tot. Quilòmetres i quilòmetres en direcció al sud, acompanyats únicament d’un home i el seu fill, que avancen amb el seu carretó i algunes provisions. El llibre no té capítols, ni talls, és una mena de road movie de 230 pàgines, que comença, avança i acaba a la carretera. A través d’aquesta trama tan simple, doncs, McCarthy ens ajuda a explorar els límits de la condició humana.

McCarthy mostra a la perfecció com pot arribar a ser l’ésser humà. Davant de situacions extremes, els humans som capaços del millor i el pitjor de la nostra espècie. La lluita per la supervivència ens pot fer triar les opcions més cruels i terribles, que en determinats contextos poden estar, fins i tot, justificades. El lector al costat de McCarthy pot recolzar -des de la seva posició d’espectador dels fets- determinades accions dels personatges, que reprovaria en qualsevol altra situació, en pensaments més freds.

L’autor, a més, construeix un retrat delicat i amable de les relacions pare-fill a través del viatge dels dos protagonistes a la carretera. Amb diàlegs molt curts aconsegueix fer aflorar l’amor que es tenen l’un per l’altre. El pare té una força de voluntat sobrenatural per continuar, motivada gairebé únicament per portar el seu fill cap al sud.

És un llibre exquisit, que es llegeix molt ràpidament pel neguit que aconsegueix imprimir en el lector que necessita saber que li està passant a un món que crema per tot arreu. Un món que s’acaba. Està molt ben escrit i descriu imatges que es queden gravades durant molt temps. És d’aquells llibres que dies després d’haver-lo llegit va apareixen en la rutina, al metro, a la feina o a casa mentre sopes.

• autor: Jordi Vera