Aquesta nit he somiat
Dormir amb Winona Ryder
d’Edgar Cantero
Barcelona: Proa, 2007
315 pàgines, 17 €
Com en la imatge del quadre que es veu dins el quadre, aquest és el joc de perspectives i miralls que cal seguir per trobar els rastres que una persona ha deixat en les altres. Aquest és el procés que de mica en mica va seguint el narrador de Dormir amb Winona Ryder per atansar-se a la musa que només coneix a través de la gran pantalla.
En el viatge cap al seu Almotásim, el bohemi, llicenciat en Humanitats i aspirant a escriptor, va topant-se amb personatges d’allò més diversos que van oferint-li les seves impressions sobre l’actriu. També els somnis juguen un paper important en la trama, farcida (potser massa?) de sinopsis de les pel·lícules on apareix Winona.
A més de narrar el viatge (ho defineixen arreu com a aproximació a una road movie) cap a la cerca d’un objectiu clar i confús alhora, Edgar Cantero ens presenta una anàlisi punyent de la realitat actual, servida amb ironia i carregada de referents comuns per a la generació dels 80 en endavant (de la mena que alguns anomenen pop: el clan dels fanzines i bambes Converse, la generació eMule). En la seva primera novel·la, l’autor ens presenta una radiografia de la situació del jovent actual estancat en una mena de “síndrome de dispersió” que ens fa anar de feina en feina, de carrera en carrera, sense acabar de trobar mai allò que realment volem.
Sembla paradoxal que l’oferta de concursos literaris en català superi de llarg la de castellà a tot el món. El motiu, em penso, rau en el bandejament històric que ha sofert la llengua catalana i la incombustible reivindicació que en fan els seus defensors, cosa que l’ha estancada en un període de renaixença perpètua: qualsevol ajuntament de Catalunya de més de mil habitants (per no parlar d’òmniums culturals, ateneus literaris, clubs de poesia, cases editorials, col·legis privats, agrupaments escoltes, aplecs sardanistes i associacions d’amics de la fauna alpina) es creu amb l’obligació moral i patriòtica d’organitzar un certamen.
Cantero ens parla d’un jovent que deambula sense acabar de trobar el seu lloc al món i que, en el millor dels casos, pot acabar trobant un objectiu més o menys clar, més o menys acceptat socialment (diguem-li aquest cop Winona Ryder), on aferrar-se.