La força de la gravetat
La força de la gravetat
De Francesc Serés
Barcelona : Quaderns Crema, 2006
250 pàgines, 18€
En aquest país, la força de la gravetat és major que en qualsevol altre. La gent ho viu amb una barreja de resignació i orgull. S’han acostumat a conviure-hi, es veu que s’estimen la terra malgrat que viure els costa més esforç que als habitants dels països veïns.
- Mikhaïl, estimat, jo només us demanava una fàbula i vós em porteu a un país fabulós. Vejam quina altra en teniu preparada. Què m’explicareu, ara?
“És Catalunya aquest país?”, demana algú. “La resposta és òbvia”, diu Francesc Serés. Avui la classe de Literatura Catalana té un convidat d’excepció: l’autor de La força de la gravetat.
El seu darrer llibre forma part d’un projecte ja començat amb La matèria primera i que tancarà amb la seva pròxima obra, Els camps de força. Per aquest motiu, aquest llibre també és un conjunt de narracions, de fàbules, que serveixen per descriure el veritable protagonista: aquest país. Tanmateix, aquestes narracions podríem situar-les en qualsevol lloc ja que parlen de la gent anònima, de les “vides minúscules”, com ell en diu. Qui no ha baixat del núvol dels jocs de l’ infantesa per fer-se adult? Qui no s’ha sentit alguna vegada massa pressionat pels pares? Són històries sense lloc i sense espai, però que Serés coneix bé: “mai parlo del què no en sé”.
És aquest motiu el què el porta a renegar de la literatura que parla sobre l’Holocaust. Afirma que mai faria un llibre sobre això, encara que està bé donar a conèixer el tema, tot i que s’està produint el que ell anomena “sensibleria holocàustica”.
També ens parla del seu català: començar a llegir llibres en la llengua que ja sabia parlar va ser una qüestió de “genètica”, com si sempre ho hagués portat a la sang, encara que en aquells moments el castellà fos la llengua que imperava.
A la classe aprofitem per demanar-li qüestions que no ens han quedat clares mentre llegíem les seves fàbules, que sempre tenen un punt d’incertesa en presentar-se com una història que no sabem d’on ve ni cap a on va. Ell no ens vol desvetllar els misteris de la narració de Les claus o Les banderes. Ens agradaria molt saber de què són aquestes claus misterioses. “Són el que cadascú hi vol posar”.
Decidiu-ho vosaltres mateixos.
______________________
Podeu llegir l’article sobre La matèria primera que vam publicar fa uns mesos. Fotografia que il·lustra l’article de R-Z.
I els “Camps de la força” quan sortirà? Sóc fan d’en Serés.
Això no t’ho sé dir, però el que sí que sé és que també està preparant un projecte de teatre.
Tindràs Serés per estona!