Humor absurd a mitjans del XIX?
Bartleby, l’escrivent
De Herman Melville
Traducció de Miquel Desclot
Barcelona: Proa Butxaca, 2004
85 pàgines, 7,50€
Situem-nos: un advocat sense ambicions (sic), és qui ens introdueix aquesta història, portada inexorablement fins a l’absurd en poc més de vuitanta pàgines i en la qual també hi trobem personatges tant imprescindibles i delirants com en Dindi, en Grapes i en Closca de Gingebre, a part naturalment, d’en Bartleby i el seu sofert superior.
Un bon dia al matí, en resposta al meu anunci, un jove se’m va plantar a la porta del despatx, que era oberta com cada estiu. Encara el veig, amb aquella figura pàl·lida i pulcra, llastimosa i respectable, irremeiablement desolada. Era Bartleby.
A partir d’aquí, la narració se centrarà en la figura d’aquest jove copista, un personatge silenciós, treballador i obedient fins que un dia, després que el seu superior li encarregui una petita feina, entoni la seva famosa frase: preferiria no fer-ho.
Pel què fa a l’estructura d’aquesta curta novel·la, m’ha semblat tan senzilla com perfecta. I és que a Bartleby, l’escrivent hi trobem de tot: un inici que enganxa, una descripció de secundaris que hi acompanya perfectament, una història que evoluciona de la normalitat al surrealisme més radical i sobretot, el que és més important: no hi sobra res. Resumint, i usant l’argot tèxtil, es podria ben bé dir que ens han fet “un vestit a mida”.
D’altra banda, el temps narratiu és formidable: Melville es pren el seu temps abans de presentar-nos Bartleby, mostrant primer de tot el caràcter de l’advocat que explica la història i així justificar futures actituds d’aquest. A continuació, se’ns descriu el tuguri en el qual es troben encaixonats ell i els seus col·laboradors (aquí aprofitarà també per parlar-nos de les seves manies, defectes i virtuts). Finalment, i després de preparar el terreny fins a fer-lo ben fèrtil, serà el moment adient perquè Bartleby faci acte de presència…
Ja per acabar, i fent referència al títol d’aquesta ressenya, sempre havia cregut que l’absurd en literatura era un invent del segle XX (Kafka, Beckett, Ionesco…). Després de llegir Bartleby, l’escrivent, una novel·la del 1853, només puc pensar que, o bé Melville era un visionari, o m’han estat enganyant durant una bona pila d’anys…
Evidentment, Melville era un visionari.
I un crack!
Qualsevol que vulgui escriure alguna cosa amb cara i ulls a la vida ha d’haver llegit aquesta petita-gran meravella que és “Bartleby, l’escrivent”.
més que humor, sembla una novel·la de terror