Sublim
La rebel·lió dels animals
de George Orwell
Traducció de Marc Rubió
Barcelona: edicions 62, 2003
109 pàgines, 16,50€
Disponible en butxaca
La rebel·lió dels animals, de George Orwell, és un llibre d’aquells que s’ha de llegir un cop a la vida. Igual que El quadern gris, de Josep Pla ho és a nivell nacional, el llibre d’Orwell és un referent en la literatura universal. L’autor, el nom real del qual és Eric Arthur Blair, és també un dels referents de la història de la literatura. A part de La rebel·lió dels animals, els excel·lents 1984 i Homenatge a Catalunya són llibres de lectura obligatòria. El primer, una narració en clau ficció que retrata un ambient fosc i vigilat, un retrat síntesi de l’estalinisme; el segon, l’explicació en primera persona dels fets de maig del 37, que Orwell va viure a Barcelona.
La rebel·lió dels animals fa justícia a la seva fama. El llibre d’Orwell és, senzillament, excel·lent, una obra mestra. No té cap més qualificatiu. L’autor fa, amb una faula, un retrat acurat del comunisme, tot amb una prosa senzilla alhora que elaborada, excel·lent sense recargolaments barrocs, tot amanit amb un toc de certa ironia. És divertit identificar un porc amb Marx, un amb Trotski, un amb Stalin… Fins i tot una persona amb mínims coneixements d’història hi pot veure reflectits aquests personatges, amb un retrat fidel a allò que van ser.
La trama succeeix a una granja d’Anglaterra. Un porc veterà, el vell Major, explica als seus el somni que ha tingut: el somni d’una societat justa, regnada pels animals. El discurs del vell porc, difunt pocs dies després, porta als animals a revoltar-se i a fer fora de la granja el senyor Jones, el malcarat i vil propietari del corral. A partir d’aquí, Orwell retrata la vida a la granja regentada pels animals. Des dels inicis, on tot és il·lusió i hi ha un projecte de societat encoratjador pels propis animals, fins a acabar amb una societat totalitària on la por a l’home és l’excusa perquè els animals tolerin totes les vexacions imaginables.
Orwell va tramant un fil argumental senzill, amb els punts d’emoció justos. Sovint el lector es pregunta com continuarà, no hi troba sortida possible, al que l’autor respon amb un gir inesperat que va afegint emoció a la trama fins a arribar a un final sublim. Orwell fa un exercici d’imaginació que permet que tots els petits detalls d’una història ja coneguda estiguin representats a La rebel·lió dels animals. La història que explica el llibre és fresca com si fos nova, gràcies a la originalitat de l’autor, el seu to tràgico-humorístic i la fina ironia que ho recobreix tot.
George Orwell és un autor d’aquells que no decepcionen. Les seves històries són nomenades a tort i a dret com a referents, i, lluny de ser un clàssic pesat i avorrit, cada un dels seus llibres transporta al lector a un món imaginari alhora que conegut, amb una prosa relaxada i àgil que, pàgina rere pàgina, s’endinsa a un lloc paral·lel d’on qui llegeix no en vol sortir. Senzillament, sublim.
Tots els animals són iguals, però alguns animals són més iguals que altres
Quan vaig llegir el llibre, fa molts anys (un o dos, ja em direu), vaig veure que s’assemblava molt al 84 (que és l’any en què vaig néixer, dada de gran interès), que vaig llegir fa molts més anys (tres o quatre, déu n’hi do); i és clar, si pensem en la interpretació que es fa del 84 amb la societat d’avui dia, vaig pensar que els animalons de la Rebel·lió érem nosaltres, que ens creiem lliures, i aquells perversos comunistes que dius tu, eren el senyor Carod-Rovira, Artur Mas o George Bush, per dir alguna cosa, i els humans dolentots dolentots, aquells burgesots horribles, eren el senyor Lara Bosch i el senyor Fornesa. Bé, el que vull dir és que en tota societat sempre hi ha un petit percentatge de gent que viu a costa dels altres, un 20% els ajuda a mantenir l’aparell burocràtic i repressiu, i la resta viuen subjugats, ja sigui més o menys acomodats (com ara nosaltres), o ja sigui explotats (com el tercer món, o els immigrants, o qui sigui). No he entès mai per què tothom diu que aquest llibre només parla del marxisme, quan és evident que també parla del capitalisme.
La diferència és el somni. El marxisme és el somni d’una societat més justa, el somni que es tenia al 1917 i que es va anar apagant mica en mica. És el somni que explica l’autor al principi, i la narració és la decadència d’aquest.
Ara bé, com en tot, caben diferents interpretacions.
Aquest és un dels llibres que em va marcar. Però, al contrari que el Josep, jo no el vaig trobar gens semblant a 1984. La rebel·lió és totalment diferent, perquè té un component d’humor implícit que el fa molt lleuger i adictiu. Sense anar més lluny, identificar els líder polítics amb porcs! En canvi 1984 és molt més fosc i depriment, encara que he de reconèixer que em va agradar més (el final és tan esgarrifós…!)
El millor de la rebel·lió: com van canviant les normes que escriuen a la paret. És brutal, divertit i cruel alhora. Genial.