Aigua per a elefants
de Sara Gruen
Badalona: Ara Llibres, 2007
359 pàgines, 19,50 €

Tots hem volgut fugir alguna vegada de les petjades del passat que ens volen difuminar entre arenes movedisses. Això és el que li passa a en Jacob Jancowsi: després dels infortunis que el persegueixen s’enrola als vagons del tren que transporta el circ dels Benzini Brothers. Un espectacle d’allò més estrambòtic que intenta sobreviure als anys 30 durant la Gran Depressió nordamericana. Ara en Jacob és un nonagenari instal·lat a un geriàtric i depenent de les mans infermeres que el cuiden. Un bon dia al costat de la seva finestra s’instal·larà una carpa de circ que li revoca als seus anys de joventut, quan treballà com a veterinari pel circ dels Benzini Brothers (L’espectacle Més Formidable del Món) i com es va enamorar de la domadora de cavalls, la Marlena, una dona infeliçment casada. El vertader leimotiv d’aquesta història és diu Rossie, una elefanta trapella que serà clau en cada acció. Vivim una dolça paradoxa en cada pàgina: l’obnubilació dels cotons de sucre i ametlles cremades que es venen a les paradetes del circ, i les escenes d’erotisme, de crueltat i de la condició humana. I és que per sobreviure s’han de matar als cavalls i alimentar a les feres amb menjar en podridura.

Aigua per a elefants va aparèixer a una petita editorial, poc prestigiosa, i li va mancar una campanya de promoció. No obstant, en quan va sortir al mercat no va tenir dificultats en encapçalar la llista d’èxits del New York Times i captivar a més d’un milió de lectors. Els drets de la novel·la ja han sigut adquirits pel cinema.

Sara Gruen, nascuda al Canadà, és l’autora d’altres bestsellers com Riding Lessons i Flying Changes. Viu al Nord de Chicago amb la seva família i està totalment abocada en l’escriptura. Després d’aquest gran èxit, ha declarat en nombroses ocasions que s’ha hagut de documentar enormement per reproduir una època tan dura com va ser la Gran Depressió. Ha begut de moltes fonts i el lector ho palpa en cada pàgina i en cada detalls com, per exemple, les fotografies que impregnen algunes de les pàgines. Es tracta de fotografies reals de circs de l’època concedides per museus i arxius d’Estats Units.

Sara Gruen no dóna temps per respirar encara que mai s’arriba a l’asfixia: no hi ha pàgina sense acció, però tampoc accions innecessàries o personatges superflus. Cadascú té una funció molt específica i irreductible.

Tot un èxit en la crítica i en la rebuda als lectors. Les publicacions americanes més importants no s’ho han pensat gaire en afirmar:

“Es submergirà en el glamour decadent d’un món sobre el que Gruen s’ha documentat meticulosament, des dels números eqüestres amb pompa a les atraccions sòrdides, passant per una nit funesta a una taberna clandestina de Chicago”

The Washington Post

• autora: Patricia Monge