Servitud, memòries d’un periodista
de Joan Puig i Ferreter
Barcelona: Proa, 2002
255 pàgines, 15,40€

La Vanguardia, el gran diari de referència a Catalunya i un dels més venuts durant els primers anys del segle XX, és el protagonista indiscutible de Servitud, les memòries periodístiques de Joan Puig i Ferreter. A la novel·la s’hi retrata el periodisme i la Barcelona de pre i post primera guerra mundial. Les condicions de vida dels obrers i del proletariat de la premsa, com anomena l’autor a la professió (el periodisme) també hi tindran un pes específic important.

Puig i Ferreter -polític, dramaturg i periodista per necessitat- desgrana -i en alguns moments dessagna- el diari mostrant-nos-en les entranyes i els budells. En una fina operació, ens explica les interioritats de La Llanterna i fa una fotografia de la redacció perquè puguem fer-nos una idea de la fauna que hi treballa. A través de la figura de l’Andreu Rojals, alter ego de Ferreter, l’autor narra en primera persona les experiències que va viure al diari, amb seu al carrer Pelai de Barcelona, durant la seva estada de 9 anys.

Com feia en el teatre, Ferreter utilitza la seva biografia per narrar les històries. En aquest cas, però, no tot el que explica de La Llanterna és absolutament real. La primera part en què narra la seva joventut és excel·lentment fidel; la segona, l’estada en el diari, és exacta; i la tercera és ficció. Ara bé, l’ordre narratiu no segueix el fil de la realitat. Ferreter n’és literàriament -i no literalment- fidel, ja que narra i organitza els esdeveniments d’acord amb el ritme i l’estructura de la novel·la, no com van succeir en la realitat. Moldeja la narració per garantir el seu objectiu i interès.

Servitud, memòries d’un periodista és una bona novel·la i un excel·lent document històric de la premsa i el context social i polític d’aquell moment. Així doncs, tots aquells que estigueu interessats en saber com es cuinaven les notícies i quines eren les preocupacions dels editors de La Vanguardia de principis de segle, no dubteu a corre cap a les bibliotques o les llibreries i llegir aquesta novel·la d’en Joan Puig i Ferreter.

Acabem amb unes paraules del director de La Llanterna al protagonista, l’Andreu Rojals, que retraten perfectament el diari:

El nostre periòdic no solament no pot dir res de violent ni de combatiu, sinó que ha de procurar expressar les pròpies opinions amb reserva i timidesa. Cap cosa forta, massa viva, no pot ésser acollida per La Llanterna. Som l’òrgan de la gent quieta i acomodatícia. Ni per defensar l’ordre, podem parlar amb veu alta; ni per l’amor de la pau, podem prendre una actitud de guerra. La cosa és clara: el nostre és un gran diari de telegrames, anuncis i esqueles.

• autor: Jordi Vera