<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><!-- generator="wordpress/2.5" -->
<rss version="2.0" 
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/">
<channel>
	<title>Comentaris a: Primeres empremtes</title>
	<link>http://www.llibrofags.com/2007/11/01/primeres-empremtes/</link>
	<description></description>
	<pubDate>Tue, 07 Oct 2008 20:46:12 +0000</pubDate>
	<generator>http://wordpress.org/?v=2.5</generator>

	<item>
		<title>By: Pere Torrens</title>
		<link>http://www.llibrofags.com/2007/11/01/primeres-empremtes/#comment-282</link>
		<author>Pere Torrens</author>
		<pubDate>Mon, 05 Nov 2007 00:47:37 +0000</pubDate>
		<guid>http://www.llibrofags.com/2007/11/01/primeres-empremtes/#comment-282</guid>
					<description>Estimat senyor Forns:
Jo també he resseguit el rastre d'aquestes "primeres empremtes". Coincidesc amb vosté quan destaca el caràcter engrescador d'un recull que, amb alts i baixos (una de molt destacada depressió és “Eudald torna a casa”, odissea d’un zero a l’esquerra que es troba amb una fama que el precedeix; la narració de la topada no acaba de quallar), probablement, i per desgràcia, passarà per les llibreteries sense pena ni glòria, sense deixar cap vestigi. Efectivament, la ploma de l'autor "despunta" i apunta, cosa que, com sabem, no garanteix recorregut dins de l'actual corrent de les lletres catalanes. 
Parla vosté en la seva crítica d'un pròleg i d'un epíleg impaïbles per una immoderació, per una plètora de "pedanteria academicista". Discrepe; pense que són un entrant i unes postres de bon llegir, densos però assimilables. Jo en ells llegeixo la intenció d'equilibrar escriptor i lector (cap aspiració soteriològica), autors, tant l'un com l'altre, que han d'esbatanar els ulls a fi de poder veure, ensumar, escoltar, palpar i assaborir. Bononad, opine jo, pretén —així ho deixa per escrit— un diàleg de tu a tu entre ell i nosaltres, una conversa per a la qual s'ha d'emprar la imaginació. (Figues d'un altre paner són que ho aconseguesca i que alguns comensals pensen que al xef se li ha escapat de la mà l'elaboració dels plats.)*
No sé, ja li dic, a mi "Ulls que miren" i "Ulls en blanc" em semblen bones menges per a exercitar la llibrofàgia, dues viandes confeccionades amb ingredients ben distints als que integren la resta del menú. Tanmateix: per a gustos, sabors. 
Moltes gràcies per la seua atenció. 
----------------------------------------
(*) "Figues d'un altre paner", però figues del paner que veritablement importa, quan parlem de literatura, de voluntat de compartir i acompanyar-se, no creu?</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Estimat senyor Forns:<br />
Jo també he resseguit el rastre d&#8217;aquestes &#8220;primeres empremtes&#8221;. Coincidesc amb vosté quan destaca el caràcter engrescador d&#8217;un recull que, amb alts i baixos (una de molt destacada depressió és “Eudald torna a casa”, odissea d’un zero a l’esquerra que es troba amb una fama que el precedeix; la narració de la topada no acaba de quallar), probablement, i per desgràcia, passarà per les llibreteries sense pena ni glòria, sense deixar cap vestigi. Efectivament, la ploma de l&#8217;autor &#8220;despunta&#8221; i apunta, cosa que, com sabem, no garanteix recorregut dins de l&#8217;actual corrent de les lletres catalanes.<br />
Parla vosté en la seva crítica d&#8217;un pròleg i d&#8217;un epíleg impaïbles per una immoderació, per una plètora de &#8220;pedanteria academicista&#8221;. Discrepe; pense que són un entrant i unes postres de bon llegir, densos però assimilables. Jo en ells llegeixo la intenció d&#8217;equilibrar escriptor i lector (cap aspiració soteriològica), autors, tant l&#8217;un com l&#8217;altre, que han d&#8217;esbatanar els ulls a fi de poder veure, ensumar, escoltar, palpar i assaborir. Bononad, opine jo, pretén —així ho deixa per escrit— un diàleg de tu a tu entre ell i nosaltres, una conversa per a la qual s&#8217;ha d&#8217;emprar la imaginació. (Figues d&#8217;un altre paner són que ho aconseguesca i que alguns comensals pensen que al xef se li ha escapat de la mà l&#8217;elaboració dels plats.)*<br />
No sé, ja li dic, a mi &#8220;Ulls que miren&#8221; i &#8220;Ulls en blanc&#8221; em semblen bones menges per a exercitar la llibrofàgia, dues viandes confeccionades amb ingredients ben distints als que integren la resta del menú. Tanmateix: per a gustos, sabors.<br />
Moltes gràcies per la seua atenció.<br />
&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;-<br />
(*) &#8220;Figues d&#8217;un altre paner&#8221;, però figues del paner que veritablement importa, quan parlem de literatura, de voluntat de compartir i acompanyar-se, no creu?</p>
]]></content:encoded>
				</item>
</channel>
</rss>
