Tens tota la raó del món en afirmar que la majoria de la literatura política catalana és nefasta… Però només la catalana?

TOTA la literatura política, tots els assajos polítics, siguin catalans, espanyols o birmans, són per definició nefastos, tret d’honroses i escassíssimes excepcions com el llibre de’n Solano de què parles.

O és que la literatura política espanyola és bona? És que no són pamfletaris els llibres del cèlebre Pío Moa? És que no es bazòfia literària els llibres de José Maria Aznar? O és que no són fanàtics els llibres i les opinions de Cesar Vidal?

Abans de cagar-te -amb raó però tendenciosament- en la literatura política catalana, reflexiona d’una manera més global i, llavors, digués que la literatura política EN GENERAL és pamfletària, sigui d’aquí o d’allà.

Perquè dir que la literatura política catalana és una merda sense afegir, tot seguit, que l’espanyola també ho és només dóna ales als qui, per ofici o per plaer, practiquen el noble esport d’atacar-nos.

per després afegir:

“Tens tota la raó del món en afirmar que la majoria de la literatura política catalana és nefasta… ”

Si parlo de la literatura independentista és perquè emmarco el llibre de Solano dins la literatura independentista catalana. No veig la necessitat de relacionar-ho amb d’altra literatura política que, per desgràcia, no conec. Si ho fes, enganyaria al lector, i no és el meu estil.

De tota manera, el nostre lector birmà, coneixedor de ben segur de la literatura escrita al seu país, sabrà en canvi relacionar la crítica amb la situació de les lletres birmanes, igual que el lector coneixedor de Moa, Aznar i Vidal també sabrà identificar-hi en les crítica inicial elements en comú.
Què passaria si cada crítica hagués d’afegir-hi una altra per no fer-ne agravi comparatiu? Si al criticar una obra de teatre, haguéssim de criticar-ne una altra per no ferir susceptibilitats de figa-flors? Si al criticar un quadre, haguéssim d’afegir tots els quadres dolents que hi ha al món? M’he de centrar en l’assaig polític dels 198 països que hi ha al món? He de parlar de l’assaig de Moçambic, les illes Micronèsia o Papúa Nova Guinea, per no fer un agravi comparatiu?

Creia que pels independentistes la literatura catalana era un ens independent. Ara veig que no, que per parlar de literatura catalana també s’ha de parlar de literatura espanyola. Provaré de fer-ho millor altres vegades.